Els Quinze ensopeguen amb les dates de la liberalització total

Units per a l'esdeveniment, el primer ministre gal, Lionel Jospin, les va explicitar encara més: l'existència d'una autoritat de regulació sectorial dotada d'un llindar mínim de poders, una interconnexió real i una Directiva que, a més de calendari, defineixi un llindar comú d'obligacions de serveis públics tals com el reconeixement d'un dret d'accés a l'electricitat o certa vigilància estatal sobre els preus. Després de l'animat debat, que avui ha de desembocar en unes conclusions pactades per unanimitat, fonts diplomàtiques de la delegació francesa afirmaven ahir que només podrà haver-hi acord amb un «paquet global». D'aquesta manera, pot preveure's que si França se sent satisfeta, podria acceptar sense dificultat el principi d'una obertura de mercats d'electricitat i de gas per als professionals dos anys després de l'adopció de la nova directiva.

És probable que s'estableixi el joc de dates plantejades ahir pel president de la Comissió Europea, Romano Prodi, respecte a una obertura a la competència per a l'electricitat el 2003 i el gas el 2004 per a les indústries. En aquest cas, la presidència espanyola podrà felicitar-se de que ha aconseguit un compromís per a la liberalització del 60 per cent del consum energètic. Per a la qüestió més espinosa, el tram domèstic, un acord podria anar en la direcció que apuntava ahir Prodi: tancar una data dins d'aquest any per a una revisió del procés i la fixació d'un termini per a l'obertura total. «Creim necessari que els industrials coneguin un marc més o menys previsible per planificar les seves inversions, no es tracta de posar dates perquè sí», assenyalen des de la Comissió Europea. Si s'establís aquest calendari se superarien a més els problemes que plantegen els processos electorals en cinc països de la Unió aquest any: França, Alemanya, Holanda, Portugal i Grècia.

En qualsevol dels casos, serà a la reunió final d'avui en la qual s'establiran «les qüestions concretes referides al calendari», va assenyalar Rato. El debat estarà per tant tenyit de les pretensions de França, que inclouen qüestions més àmplies que la liberalització energètica. Així, sol·licita una directiva marc sobre serveis d'interès econòmic general que desenvolupin els continguts de l'article 16 del Tractat, referit al servei públic. El comissari d'Economia i Finances, Pedro Solbes, assenyalà que el problema, per exemple, serà decidir en quina mesura s'estableix un sistema de liberalització totalment de mercat o fixa una capacitat per part dels Governs d'intervenir en un moment determinat, en quines condicions i com es justifica.

Brussel·les considera que els problemes que planteja França per accedir a la liberalització estan ja resolts, ja que la Unió compta amb una àmplia bateria de lleis sobre obligacions de servei públic. «Formen part integrant del model europeu i les nostres propostes sempre busquen l'equilibri entre competència i servei públic», va assegurar el portaveu de Prodi, qui manté que mai no han proposat una liberalització de servei públic «sense xarxa». Exemple d'això és que existeixen obligacions per protegir els consumidors vulnerables, eliminar riscs de talls de subministrament, drets dels consumidors, reglaments de litigis, imposició de preus raonables per a les regions perifèriques, que van més enllà del que es denomina «servei universal».