Aznar avisa els partits que cedir a ETA farà que la democràcia perdi la lluita

Aznar va fer aquesta consideració durant la seva intervenció de clausura del III Congrés de presidents d'organitzacions juvenils del Partit Popular Europeu, celebrada a Salamanca i en la qual es va referir a les conseqüències dels atemptats terroristes soferts per Estats Units el passat 11 de setembre.

Aquella data va suposar, segons ell, «un error en la Història del món», però va subratllar que el terrorisme no va començar aquell dia i, abans, els espanyols s'han sentit sols en moltes ocasions en aquesta lluita. Referent a això, va subratllar que l'Estat espanyol ha afrontat aquesta lluita «amb fermesa i determinació» i va considerar que els companys del PP a Euskadi «estan escrivint la pàgina mes bella i bonica per la llibertat a Europa».

Aznar va considerar que aquestes persones estan sofrint la major persecució contra la llibertat i estan superant aquesta situació «amb una enteresa impressionant i jugant-se la vida per això». El president del Govern va posar èmfasi en la seva intenció d'acabar amb el terrorisme i, en aquest camí, va advertir que «no caben transaccions, diàlegs, acostaments, apaivagaments, mirar per a un altre costat o amagar el cap davall l'ala».

O s'acaba amb el terrorisme o hi ha un risc de destrucció dels valors de la societat, va afegir Aznar, qui va insistir en la decisió del Govern d'usar tots el mitjans legals al seu abast per derrotar els terroristes. Per això, va insistir que «ningú pot estar a prop del terrorisme i ningú que l'exerceixi o el comprengui se sentirà segur en cap lloc» i, dirigint-se als joves assistents a l'acte, els va demanar que no es fiïn dels dirigents polítics que pensen que transigint amb el terrorisme «creuen que queden millor».

D'altre costat, el president del Grup Popular al Parlament Basc, Jaime Mayor Oreja, va reprotxar ahir al conseller d'Interior del Govern autonòmic, Javier Balza, que no s'hagi caracteritzat per la seva «eficàcia» en la lluita contra el terrorisme. Mayor va participar en un acte a favor d'un pacte municipal en el qual varen ser presents uns tres-cents càrrecs «populars», molts d'ells regidors, i en el qual es va retre un homenatge als membres del PP assassinats per ETA.