La Secció VII de la Sala III d'allò Contenciós Administratiu del
Tribunal Suprem va estimar ahir el recurs de cassació presentat pel
Govern i procedí a «anul·lar i deixar sense efecte» la sentència de
l'Audiència Nacional que anul·lava la congelació salarial dels
treballadors públics el 1997, segons una nota feta pública per
l'alt tribunal. El Suprem desestima així els arguments exposats per
CCOO, que ja ha assegurat que presentarà un recurs d'empara davant
del Tribunal Constitucional, ja que considera que s'ha vulnerat la
tutela judicial efectiva.
El contingut de la sentència i les raons que han duit el Suprem
a donar la raó a l'Executiu es coneixeran aproximadament en una
setmana. Segons l'alt tribunal, tots els magistrats de la Sala han
votat, per unanimitat, a favor de l'estimació del recurs del
Govern. Per la seva banda, des de CCOO es va insinuar que la
sentència ha estat favorable a l'Executiu perquè els qui recorrien
no han estat els sindicats, sinó el Govern. Així, insistiren que,
fa un parell d'anys, els sindicats presentaren un recurs contra una
sentència relacionada amb l'incompliment d'un acord sobre
retribucions al País Basc, davant del qual tres dels magistrats que
ahir eren presents a la Sala determinaren que «no hi cabia recurs
de cassació», perquè es tractava d'una matèria de personal.
Precisament, CCOO demanà al Suprem que no admetés a tràmit el
recurs elaborat per l'Advocat de l'Estat al·legant que la sentència
de l'Audiència Nacional tractava d'una qüestió de personal, i no de
política econòmica, tal com justificava l'Executiu en el seu
recurs. L'Alt Tribunal va emetre la seva sentència un any després
de conèixer-se la de l'Audiència Nacional, feta pública el 23 de
gener del 2001, que va donar la raó a la Federació d'Ensenyança de
CCOO i va procedir a anul·lar la congelació salarial que sofriren
els empleats públics el 1997.
L'Audiència argumentava que la resolució adoptada pel ministre
d'Administracions Públiques el 19 de setembre del 1996 "llavors
Mariano Rajoy" de congelar el salari dels funcionaris «no
s'ajustava a dret». Així, declarava anul·lada aquesta resolució i
assenyalava que els treballadors públics tenien el dret de percebre
l'increment salarial, segons la previsió pressupostària del
creixement de l'IPC el 1997, més les quantitats que deixaren de
percebre els anys posteriors com a conseqüència de la no-aplicació
de l'esmentat augment salarial.
Però, sis dies més tard, el 29 de gener del 2001, l'Audiència
Nacional comunicava al Govern que tramitaria el seu recurs de
cassació davant del Suprem, per modificar així el seu criteri
inicial. L'Executiu va presentar aquest recurs l'endemà. Segons els
càlculs de CCOO, l'execució d'aquesta sentència podria suposar un
desembutxacament per a l'Estat de més de mig bilió de pessetes,
cosa que va fer passar pena per l'objectiu de l'equilibri
pressupostari.
La lògica del Govern
Des del Govern es considera que la sentència respon «a la lògica i
al sentit comú». El ministre Rajoy va assegurar que el Tribunal ha
donat la raó al plantejament del Govern, perquè «es pot discutir
allò que fa el Govern, però a l'hora de fixar els sous dels
funcionaris, no es pot discutir que tengui capacitat per fer-ho el
mateix Parlament». Rajoy es referia així a l'aprovació feta per
l'Executiu de la Llei de pressuposts del 96.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.