Garzón processa els exguàrdies Bayo i Dorado per dos atemptats del GAL

El jutge explica que no hi ha indicis suficients contra cap d'ells que els relacionin amb els atemptats concrets i que el delicte de pertinença a banda armada que se'ls imputava està prescrit, per la qual cosa no poden ser processats. Una cosa similar ocorre amb l'atemptat en què ser assassinat Ramón Oñaederra Vergara, el 19 de desembre de 1983, al bar Chez Kayet de Baiona (França), en el qual no s'han trobat suficients indicis com per acusar ningú.

Garzón processa Dorado i Bayo per tres assassinats terroristes consumats i un en grau de temptativa, com també per pertinença a banda armada. Segons l'acte, el 8 de febrer de 1984, ambdós es van desplaçar a la localitat francesa d'Hendaia, on van tirotejar, seguint ordres superiors, Angel Gurmindo Lizarraga i Vicente Perurena Tellechea, que van morir a l'acte. A la fugida, Dorado va perdre una «llentia» (auricular de transmissions). L'atemptat va ser reivindicat en nom del GAL a Ràdio Popular de Bilbao. El comunicant anònim va indicar que s'havia comès en represàlia de l'atemptat mortal perpetrat el 29 de gener anterior a Madrid contra el general Quintana.

El 18 de novembre d'aquest mateix any, els dos guàrdies civils van tornar a França, en aquesta ocasió a Biriatou, on van disparar contra els germans Christian i Claude Olazkoaga, quan aquests van deixar aparcat el seu cotxe per dirigir-se a un ball pròxim. Christian va morir, però Claude va aconseguir identificar Bayo. Una de les pistoles utilitzades en el crim també havia estat usada en el primer atemptat.

Els Gal
L'acte dictat per Garzón comença recordant que «cap a la primavera de 1983, diverses persones de l'estructura de la formació política que governava Espanya, entre elles Damborenea, aleshores secretari general del PSOE a Biscaia, i d'altres amb responsabilitat institucional, arriben a la conclusió que s'ha d'actuar de manera violenta contra ETA una vegada es prengués la decisió per 'qui correspongués'».