Set desertors es lliuraran de la presó en despenalitzar la insubmissió

Uns 4.000 d'insubmisos de la mili i la Prestació Social Substitutòria no sofriran la inhabilitació

AgènciesPalma02/02/02 0:00

El Govern va decidir ahir suprimir els delictes contra el deure de Prestació del Servei Militar obligatori i la Prestació Social Substitutòria continguts en el Codi penal, com també el delicte d'abandonament del servei i deserció reflectit en el Codi penal militar. Com que la decisió tindrà efecte retroactiu, es beneficiaran d'ella un total de 4.000 d'insubmisos i 7 desertors de la mili. Aquests darrers es lliuraran de la presó i els insubmisos de la inhabilitació. Fins a l'entrada en vigor de la reforma, el Govern es mostrarà favorable a les peticions individuals d'indult, segons va precisar després del Consell de Ministres el titular de Justícia, Àngel Acebes.

L'avantprojecte de Llei Orgànica de Modificació del Codi penal presentat ahir pel ministre de Justícia al Consell de Ministres preveu la derogació dels articles 527 i 604 de l'actual Codi penal, que penalitzaven el no compliment del Servei Militar i la Prestació Social Substitutòria.

La norma també inclou la supressió del delicte de deserció reflectit en el Codi penal militar. La mesura de l'Executiu, de caràcter retroactiu, beneficiarà un total de 4.000 insubmisos, alguns amb sentència ferma i altres en processos judicials oberts dictats d'acord amb la legislació anterior. A aquests 4.000 insubmisos afectaven únicament penes d'inhabilitació a partir de la reforma del Codi penal de 1998. Els que sí s'enfrontaven a penes privatives de llibertat són els set condemnats pel Codi penal militar per deserció de la mili. La redacció originària del Codi penal de 1995 contemplava penes de privació de llibertat i inhabilitació absoluta contra el deure de prestació del Servei Militar.