José María Aznar va cloure ahir el XIV Congrés del PP, i ho va
fer qualificant-lo com el punt de partida de la victòria electoral
del seu partit en els comicis autonòmics i municipals de l'any que
ve, i de les generals del 2004, en les quals ja no serà el
candidat. En el seu llarg discurs, Aznar va realitzar una decidida
aposta per la Constitució i va criticar l'aposta sobiranista del
PNB, cosa que li va servir també per donar suport a la feina del PP
al País Basc. Els objectius per als pròxims anys, segons va
explicar, són la millora de l'educació, a la qual va dedicar bona
part de la seva intervenció, i la plena ocupació i el
desenvolupament de l'Estat espanyol i de la Unió Europea.
Aznar no va fer gaire referències explícites, però sí que va
llançar molts de missatges. Així, va assegurar que als participants
en el Congrés no els ha interessat la cursa per la seva successió,
i va parlar d'un partit amb voluntat d'«integrar i no d'excloure»,
referint-se a l'oferta d'entrar en el Govern que té CiU damunt la
taula.
La lluita contra el terrorisme va ser el primer gran assumpte
que va tocar Aznar. Així, va assegurar que el País Basc és el lloc
d'Espanya on no es poden defensar lliurement les idees, per la qual
cosa va destacar el sacrifici dels populars bascs, que estan
renunciant a la seva vida normal per un compromís moral». Va retre
homenatge a les víctimes del terrorisme i va assegurar, pensant en
el PNB, que «l'únic conflicte polític que té el País Basc és el
terrorisme».
Aznar va recordar els atemptats contra Nova York i Washington
com el moment en què el món democràtic va descobrir que no han
desaparegut les amenaces. «Ermua va ser veritablement el nostre 11
de setembre», va dir. En aquest sentit, va rebutjar «les vies
intermèdies» per combatre el terrorisme i va rebutjar les
concessions que es puguin fer als terroristes "un altre missatge al
PNB, partit al qual va retreure «l'exclusió d'Estella». Per contra,
va demanar al PSOE reforçar l'acord antiterrorista.
En el marc de la lluita antiterrorista, Aznar va realitzar una
encesa defensa de la Constitució, va assegurar que no pretén
convertir-la en patrimoni de ningú i va demanar parlar d'Espanya
«sense complexos com allò que és, una gran nació». La Carta Magna
ha permès "va dir" un «nivell extraordinari» d'autogovern de les
comunitats autònomes. Va rebutjar la reforma de la Constitució que
proposen tots els partits menys el seu i va recordar que per parlar
d'una modificació, que és possible, s'ha de saber què es vol
canviar i per a què.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.