El congrés del PP no acceptà ahir la introducció del terme
«patriotime estatutari» en els seus estatuts a manera de complement
del «patriotisme constitucional», tal com demanava una esmena
presentada pels conservadors illencs que fou defensada per Jaume
Font. Tot i això, Font es manifestà satisfet perquè, a pesar que no
es recull l'expressió, el «concepte» ha estat acceptat. La direcció
estatal del PP considera que els estatuts d'autonomia emanen de la
Carta Magna i que, per tant, és millor no posar-li en paral·lel un
terme que podria induir a confussió. Font acceptà una transacció a
través de la qual s'incorpora al text originari de la ponència la
reproducció literal d'un paràgraf de la seva esmena que aporta una
menció molt més explícita a la defensa de les autonomies com a
institucions emanades de la Constitució i representants de l'Estat.
La valoració de Font era molt positiva, ja que, de nou esmenes
presentades pel PP balear, se'n varen acceptar set, tot i que
sotmeses a transacció.
El batle de sa Pobla estava molt orgullós de las feina
realitzada i en especial d'haver aconseguit suprimir un fragment de
la ponència marc en què es parlava d'Espanya com una «realitat
homogènia». A pesar del relatiu fracàs que suposà la no acceptació
de l'esmena sobre el «patriotisme estatutari», els conservadors
illencs estaven satisfets d'haver aconseguit un perfil propi en
l'organització estatal, un perfil que va en la línia del
«regionalisme actiu» que volen encarnar. El ministre d'Afers
Exteriors i president de la ponència de patriotisme constitucional,
Josep Piqué, explicà la visió que es tenia des de la direcció
estatal de l'esmena estrella dels balears: «Hem fet un esforç per
incorporar-ne l'esperit. Consideram que dins el concepte de
patriotisme constitucional ja hi ha incorporat el concepte de
patriotisme estatutari. És de la Constitució d'on emanen els
estatuts d'autonomia i on es reconeix la diversitat del país, la
pluralitat lingüística i cultural. Vull dir, però, que les
aportacions del Partit Popular de les Balears són extremadament
positives».
D'altra banda, el secretari general del PP, Javier Arenas,
envestí contra el PSOE, en claríssima al·lusió a la situació
política balear, per haver pactat amb «independentistes que
discuteixen la unitat d'Espanya». Arenas, després d'haver parlat
dels excel·lents resultats de Jaume Matas a les eleccions del 1999,
passà a al·ludir sense esmentar-los els pactes dels socialistes en
municipis i comunitats autònomes. Arenas digué: «El procés
postelectoral fou dur per al nostre partit. Comprovàrem com en
grans ciutats o comunitats autònomes com Aragó i les Balears
guanyàvem i no governàvem. Alguns tornaren a demostrar la seva
obsessió per llevar poder al PP com sigui, pels mitjans que sigui.
Aquesta obsessió els ha portat a pactes insòlits en diverses
ciutats i comunitats autonòmes». Arribat a aquest punt, Arenas
sortí del guió escrit i digué que aquests «pactes insòlits» se
signaven a costa de «donar ales als independentistes que
discuteixen la unitat d'Espanya.
Rosa Estaràs tornarà a ser present a l'executiva estatal del
Partit Popular per decisió directa de José María Aznar, tal com
succeí el 1999. Estaràs es confirma així, un altre cop, com una de
les dirigents illenques més apreciades pel president del PP i del
Govern espanyol. Aquesta predilecció s'ha demostrat ja en diverses
ocasions i la reafirma com una dirigent que és molt lluny de perdre
posicions en l'organització, a pesar de la petició d'imputació que
existeix contra ella pel cas Formentera. La valldemossina no serà
l'única illenca a l'executiva, ja que Jaume Matas, en la seva
qualitat de president regional, n'és membre nat. Només en una
ocasió hi hagué més balears a la directiva. Fou quan hi coincidiren
Joan Huguet, Joan Verger i Abel Matutes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.