El Govern basc escometé ahir contra la decisió del jutge de
l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per la imputació dels
directors dels diaris Gara i Euskaldunon Egunkaria en un delicte
d'inducció a l'assassinat del conseller d'UPN a Leiza José Javier
Múgica, per l'entrevista que realitzaren a membres d'ETA publicada
per ambdós diaris el passat 7 de juny. Emperò el jutge sempre s'ha
oposat a aquesta imputació que demana la Fiscalia. Això no obstant,
haurà de prendre declaració divendres als dos directors perquè la
Secció Primera de la Sala Penal donà la raó al fiscal, atenent els
seus recursos. La directora del diari Gara i el director
d'Euskaldunon Egunkaria, Mertxe Aizpurua i Martxelo Otamendi,
hauran de declarar divendres que ve davant de l'Audiència Nacional
en qualitat d'imputats per inducció a l'assassinat. Garzón es basa
en l'entrevista publicada per Gara el passat dia 7 a dos
encaputxats de l'organització terrorista.
La Fiscalia els acusa d'induir a l'assassinat de l'edil d'UPN,
perquè durant l'entrevista una de les preguntes era: «Per posar un
exemple, si un grup de regidors d'UPN fes un gest i demanàs a la
seva executiva que porti a Euskal Herria els presos de Nafarroa,
això suposaria que deixarien de ser objectiu d'ETA?». El fiscal
considera que l'assassinat del regidor d'UPN de Leiza José Javier
Múgica, que tingué lloc el 14 de juliol de l'any passat, un mes
després de l'entrevista, té relació amb les preguntes dels
periodistes, ja que casualment fou el primer atemptat contra un
membre d'aquest partit polític després de la treva. En la seva
primera denúncia, la Fiscalia demanà al jutge que prengués
declaració com a imputats als dos directors per responsabilitat
subsidiària, emperò Garzón es limità a prendre'ls declaració com a
testimonis.
El jutge considerà que prevalia «el dret a difondre la
informació per sobre d'una interpretació àmplia del concepte
d'apologia» del terrorisme, i destacà que la pregunta relativa als
regidors d'UPN no era objectiva, ja que feia entendre als
periodistes que els atacs contra aquest col·lectiu estaven d'alguna
manera justificats. Després de l'assassinat del regidor d'UPN, la
Fiscalia presentà una segona denúncia en la qual s'ampliava
l'anterior amb un delicte d'inducció a l'assassinat, encara que
Garzón tornà a rebutjar la petició fiscal, ja que considera que amb
l'entrevista els directors dels mitjans no indueixen als membres
d'ETA perquè matin un regidor, sinó que simplement reprodueixen una
voluntat ja presa per l'organització terrorista. Després de la
resolució dels recursos presentats pel fiscal, la Secció Primera de
la Sala Penal de l'Audiència Nacional donà la raó al Ministeri
Públic contra el criteri de Garzón i ordenà la imputació dels dos
directors.
La decisió fou criticada des d'Ajuria Enea. Així, el portaveu
del Govern basc, Josu Jon Imaz, advocà per fer prevaler el dret a
la informació i a la llibertat de premsa en la imputació. El
dirigent basc considera que els periodistes no van poder cometre un
delicte de fer una pregunta, ja que la banda terrorista no està
pendent d'unes línies publicades a la premsa per decidir els seus
atemptats criminals. També des dels altres dos partits polítics
socis del PNB a Ajuria Enea, és a dir, EA i IU-EB, com des de
Batasuna criticaren la decisió dels jutges. Segons aquestes tres
formacions, darrere de la imputació existeix un impuls polític que
té el seu origen en el Govern del PP.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.