El jutge Carlos Cezón podria ser inhabilitat.

TW
0

El fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal, va presentar ahir una querella contra els tres magistrats de la Secció Quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, Carlos Cezón, Carlos Ollero i Juan José López Ortega, perquè deixaren en llibertat sota fiança el passat 21 de desembre el presumpte narcotraficant Carlos Ruiz Santamaría, àlies el Negro, que va aprofitar la circumstància per tal d'escapar-se. El Tribunal Suprem haurà d'investigar ara si els jutges van cometre prevaricació, és a dir, van dictar intencionadament una sentència injusta, delicte que podria costar-los entre 10 i 20 anys d'inhabilitació.

La querella va ser presentada ahir al matí conjuntament per Cardenal, el tinent fiscal del Suprem, José María Luzón (que la firma en nom de tots), i els fiscals en cap de la Sala Penal de l'Alt Tribunal, Eduardo Torres-Dulce i José Leopoldo Aranda. En el seu escrit, la Fiscalia sol·licita al Suprem que admeti a tràmit la querella i ho comuniqui al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè suspengui cautelarment els tres jutges, acusats de concedir la llibertat sota fiança al presumpte 'narco' malgrat existir un «evident risc de fuga».

Segons la querella, la gravetat dels fets pels quals estava acusat el Negro, la seva nacionalitat estrangera, i el fet que la Fiscalia Antidroga demanàs 60 anys de presó i una multa de 69.000 milions de pessetes (gairebé 415 milions d'euros) per a ell en considerar-lo delegat a Espanya d'una xarxa de tràfic de drogues colombiana, eren raons evidents per suposar que si se li concedia la llibertat condicional s'escaària. Tan sols quedaven 23 dies per a la celebració del judici quan va ser posat en llibertat. A més, la Fiscalia assenyala que la fiança de 30.050 euros (5 milions de pessetes) que es va imposar al presumpte narco va ser «clarament exigua», vist el potencial econòmic, posat en relleu en la causa, de l'organització en la qual el processat estava integrat, xarxa que havia mogut 52.000 quilos de cocaïna. Així, segons la Fiscalia es «facilitava encara més la previsible, i lògicament esperada, fuga».

El fiscal demana al Suprem que nomeni un jutge instructor de la causa perquè prengui declaració als tres magistrats, al secretari de la Secció Quarta i al metge de la presó de Valdemoro, que va redactar el dictamen psiquiàtric que va justificar l'excarceració. El metge va afirmar que Ruiz Santamaría «pateix una malaltia mental denominada trastorn bipolar», que el portava a tenir intencions suïcides. En principi, la Fiscalia sol·licita que el metge i el secretari de la Secció Quarta compareguin com a testimonis. En cas de demostrar-se que els tres magistrats han comès un delicte de prevaricació, haurien d'enfrontar-se a una pena de fins a 20 anys d'inhabilitació per a feina o càrrec públic en el pitjor dels casos, i 10 en el seu grau menor, a més d'una multa de dotze a 24 mesos.

Piqué i Matas
El PSOE ha demanat que el fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal, actuï en els casos que afecten els ministres d'Afers Exteriors i de Medi Ambient amb «la mateixa diligència» que contra els jutges que van deixar en llibertat el presumpte narcotraficant Carlos Ruiz de Santamaría. El portaveu socialista a la Comissió de Justícia i Interior del Congrés, Javier Barrero, va considerar ahir que la querella de Cardenal contra aquests jutges de l'Audiència Nacional arriba «tard», però, en qualsevol cas, li deman que també actuï «a favor de la legalitat» en els casos que afecten Piqué i Matas.