La Policia francesa deté a Tolosa tres membres d'ETA després d'un tiroteig

Poc després de les 23.00 hores de la nit de dimecres, a Auch, a uns 80 quilòmetres de Tolosa, una patrulla de la gendarmeria va detenir un Renault Clio amb matrícula francesa en un control rutinari per una taca de gasoil a la carretera. El cotxe se saltà el control i només es va detenir després d'un accident. Els tres presumptes etarres sortiren del vehicle, i dos d'ells, commocionats pel xoc, es quedaren vora ell sense oposar resistència. No obstant això, el tercer terrorista, Iñaki Lizundia, intentà fugir. El ca que acompanyava els gendarmes saltà sobre ell i l'etarra realitzà algun tret. Aleshores un dels agents disparà i el va ferir en un braç. En principi li perderen la pista, però dues hores més tard les forces de seguretat foren alertades de la seva presència en un poblat gitano proper al lloc del tiroteig. Lizundia no oposà allà resistència i els gendarmes el detingueren.

En el vehicle en què viatjaven, les forces de seguretat trobaren material per robar vehicles: claus, rematxes, bombes d'inflar i plaques falses de matrícula. Els tres detinguts estaven armats amb pistoles del calibre 9 mm parabellum, les que utilitza habitualment ETA. També duien un milió de pessetes en francs. La identificació de Lizundia va ser immediata, gràcies a les fotografies de la base de dades de les forces de seguretat franceses. La seva relació amb el món abertzale és ja profunda. Va ser regidor d'HB a la localitat biscaïna d'Ortuella, i va ser condemnat a un any i sis mesos de presó menor per la pallissa donada a l'ertzaina Ander Susaeta l'agost del 1993, en plenes festes de Bilbao.

El president del Govern, José María Aznar, demanà que «es prengui nota una vegada més que un dels detinguts ha estat també regidor d'HB». «Crec que existeixen pocs dubtes sobre què és Batasuna i del que és l'expressió de Batasuna com un dels membres d'una organització terrorista». En principi, la Policia francesa pensà que l'etarra detinguda era Leire Etxeberria. No obstant això, poc després es confirmà que és Nerea Garaizar, una activista d'ETA que formà part del «comando Saragossa» desarticulat el 27 de juliol del 2000.