Ibarretxe proposa un gran pacte d'Estat sobre l'autogovern d'Euskadi

PP i PSE rebutgen l'autodeterminació i proposen desenvolupar l'Estatut des de la Constitució

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, poc després de la seva intervenció.

TW
0

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, proposà ahir al Govern un «gran pacte d'Estat» sobre autogovern, que garanteixi la presència d'Euskadi a Europa i que obri un nou marc de relacions amb Espanya per desenvolupar íntegrament i urgentment l'Estatut de Gernika. També, es referí a la possibilitat d'un referèndum d'autogovern al País Basc, encara que no directament; així afirmà que cal reconèixer el dret que assisteix a Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra a establir el marc de relacions que considerin més adequat, sense cap altra limitació que la voluntat dels ciutadans, perquè «el País Basc no és una part subordinada de l'Estat, sinó un poble amb identitat pròpia».

Al Ple d'autogovern celebrat ahir al Parlament de Vitòria el cap del Govern basc plantejà la creació d'una Comissió Política amb l'Executiu central i proposà que s'arbitrin els instruments polítics i jurídics precisos per articular un «sistema bilateral de garanties». Això impediria una «restricció unilateral» des del punt de vista de l'autogovern que es decideixi en el pacte. Des de l'oposició, tant PP com PSE coincidiren en el seu rebuig a l'autodeterminació i destacaren el caràcter de pacte de l'Estatut. El portaveu del PP, Jaime Mayor Oreja, explicà que «la nostra concepció de l'autogovern és simplement l'Estatut», i assenyalà que la «principal deslleialtat» amb l'Estatut és «elevar a objectiu de tots els bascs» la defensa «del dret unilateral de secessió i d'autodeterminació».

Mayor apuntà que «la nostra obligació històrica com bascs radica en l'acceptació de la pertinença a Espanya, en la permanència a Espanya, no amb caràcter provisional o condicionada a la lliure determinació dels bascs», indicà. El secretari general del PSE-EE, Nicolás Redondo, afirmà que «el camí no és la independència», sinó «l'Espanya federal a Europa» i que «la vertadera autodeterminació la vàrem fer els bascs quan aprovàrem en referèndum la Constitució i l'Estatut».

El secretari dels socialistes bascs advocà pel procés estatutari, i es mostrà «disposat a explorar totes les potencialitats que l'Estatut tanca», però advertí que «tractar de desbordar l'Estatut per caminar subreptíciament cap a un altre marc, és atemptar contra la memòria històrica del país». La resta de partits advocaren pel reconeixement del dret d'autodeterminació.