Un moment de la intervenció d'Ibarretxe a l'Alderdi Eguna.

TW
0

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, assenyalà ahir la possibilitat de plantejar una consulta popular a la societat basca si el Govern espanyol no respecta la voluntat dels bascs en relació amb l'autogovern. Arzalluz fou més contundent i advertí Aznar que Euskadi no renunciarà al seu dret d'autodeterminació, al temps que acusà el president del Govern d'oferir com alternatives per a la pau posar-se «al costat dels terroristes o del PP». El ministre de la Presidència, Juan José Lucas, assenyalà que la Constitució «no està plenament vigent a Euskadi», per la qual cosa va dir que la primera obligació del Govern basc és «garantir els drets constitucionals dels bascs».

Els dirigents del PNB presidiren l'Alderdi Eguna a les terres campes de Salburua de Vitòria, que concentrà milers de simpatitzants del partit basc. També una representació del nacionalisme català s'acostà a les campes, i des de Mallorca, hi assistiren el president del Parlament, Maximilià Morales; el cap d'UM a Palma, Francesc Buils, i el regidor a Cort Ferran Trujillo. A la seva intervenció, Ibarretxe afirmà no tenir «cap temor» a recórrer a la societat perquè aquesta expressi el que pensa, i advertí que utilitzarà «tots els instruments jurídics, polítics i democràtics» al seu abast per fer complir la voluntat dels bascs, perquè, va dir. «Res ni ningú» pot frenar un poble «que està en marxa» com el basc.

En aquest sentit, sotingué la possibilitat de plantejar una consulta popular a la societat basca en un futur si ETA continua matant, els partits continuen sense acceptar el diàlag com a via de solució i el Govern central continua en el seu «immobilisme cec». En la mateixa línia, el president del PNB, Xabier Arzalluz, advertí Aznar que Euskadi «mai no renunciarà a l'autodeterminació» i advertí a la formació Batasuna que si hi ha qualque cosa que impedeix en l'actualitat el desenvolupament de la sobirania basca «és la presència d'ETA».

El dirigent nacionalista criticà els missatges que relacionin terrorisme i nacionalisme, i acusà el president de l'Executiu d'oferir com alternatives per a la pau estar «de part del terrorisme o de part del PP». Arzalluz recordà a més la pretensió d'Aznar d'«esborrar el nacionalisme basc» de les institucions «volent identificar el nacionalisme amb ETA». El president del PNB acusà Aznar de «no haver mogut ni una ungla» en el desenvolupament i compliment íntegre de l'Estatut de Gernika, encara que «es comprometé a això». Per aquesta raó, es mostrà convençut que Aznar no permetrà el desenvolupament de l'autogovern, ni d'una policia autonòmica «realment integrada».