L'excap de la CNMV diu que sí es demanà la intervenció de Gescartera

Armesto, tot i estar segur de la necessitat de la mesura, acceptà una altra fórmula per a Gescartera

L'expresident de la CNMV Juan Fernández-Armesto.

TW
0

La versió que l'antecessor de Pilar Valiente a la CNMV, Juan Fernández-Armesto, donà ahir davant la Comissió d'Investigació parlamentària sobre el consell extraordinari de l'organisme regulador duit a terme el 16 d'abril del 1999, contradigué els arguments exposats dijous en afirmar que, si Gescartera no s'intervingué fa dos anys, «la responsabilitat és de tots». Qui era president de la CNMV quan se celebrà el consell extraordinari afirma aquesta opinió en el fet que en aquell moment només s'aconseguí el consens dels consellers (entre els quals es trobava Pilar Valiente) per optar per una altra fórmula «jurídicament imaginativa».

Assegurà que aquesta opció es prengué tot i que «Vives estava convençut que s'havia d'intervenir» i que ell fou el primer que s'adonà que les irregularitats de Gescartera requerien aquesta operació. Per arribar a aquesta conclusió, l'expresident de la CNMV es remuntà al 6 d'abril, quan Vives li telefonà des de Valladolid, després d'una visita a l'arquebisbe, i li expressà la seva preocupació. «És la primera vegada que li sent la paraula intervenció», afirmà. Relatà que instà l'exdirector de supervisió a concloure les investigacions i a presentar-les abans d'adoptar decisions, i que nou dies més tard, el 15 d'abril, Vives continuava insistint en la intervenció, per la qual cosa convocà a l'endemà un consell extraordinari.

Fernández-Armesto qualificà de «presciència» la certesa de Vives sobre la intervenció, però no pogué concretar qui fou el primer que plantejà aquesta alternativa en el consell extraordinari. «Si no ho va dir Vives, ho diria jo. No ho record», va assenyalar, recalcant que la intervenció sí que arribà a plantejar-se. Així mateix, rememorà que el llavors secretari del consell, Antonio Alonso Ureba, advertí que la intervenció per l'Administració és un acte excepcional, perquè priva un empresari de la llibertat d'empresa i que, si es fa un ús indegut d'aquesta capacitat, s'incorre en responsabilitat. Quant als detalls referents a la presa de mesures dins del consell del 16 d'abril, Fernández-Armesto explicà que, una vegada obert el debat sobre la intervenció, cada conseller prengué la seva posició.

«Tres en contra, dos a favor, un altre un posicionament més diferenciat. De la discussió sorgeix que no hi ha acord sobre la possibilitat d'intervenir-hi», afirmà, aclarint que les opinions no es reflecteixen en votacions perquè es tracta d'un òrgan col·legiat. Una vegada coneguda les posicions respecte d'això, es posà sobre la taula per part d'Alonso Ureba "encara que afirmà que no estava segur sobre aquest punt" una solució «jurídicament imaginativa», una barreja de l'article 99 amb el 77, que consisteix en una infracció greu per incompliment d'unes obligacions genèriques, vinculat amb una infracció molt greu, i unes mesures cautelars congelant els comptes. Aquesta proposta es debaté i s'aprovà per unanimitat.