Els Pressuposts de l'Estat per al 2002 estan realitzats des de
l'austeritat, perquè l'economia espanyola superi la «suau
desacceleració» que pateix. Així ho explicà ahir el ministre
d'Hisenda, Cristóbal Montoro, després de presentar els comptes
públics per a l'any que ve. En un escenari internacional
d'«incertesa», el Govern aposta per la inversió, que creix un 9%
respecte a enguany, per l'estalvi de les administracions públiques
i destina un 52% de les despeses a fins socials. Montoro arribà a
dir, després d'entregar els 60 volums dels comptes de l'Estat al
Congrés, que són uns pressuposts de «cara a la recuperació» que els
organismes internacionals esperen per al 2002. En aquest primer
pressupost elaborat en euros s'assoleix l'equilibri pressupostari
per segon any consecutiu. La situació d'incertesa i desacceleració
mundials que es viu ha obligat el Govern a renunciar a l'ambiciós
objectiu d'assolir un superàvit fiscal del 0'2% del PIB l'any que
ve, com es contemplava en el Pla d'estabilitat.
L'equilibri s'assoleix amb un dèficit del 0'5% del PIB per part
de l'Estat, que compensa un superàvit idèntic de la Seguretat
Social. El titular d'Hisenda assegurà que aquesta circumstància no
significa que el saldo positiu de la Seguretat Social es traslladi
a eixugar el negatiu de l'Estat, sinó que es manté a la Tresoreria
de la primera. Assegurà que les perspectives macroeconòmiques ens
permetran un creixement «sa i equilibrat» el 2002, amb una taxa del
2'9% del PIB (3% el 2001). La demanda interna contribuirà amb el
2'8% al creixement, i més marcat en el de les administracions
públiques. El saldo exterior contribuirà amb una dècima al
creixement. El Govern preveu realitzar l'any que ve unes inversions
públiques equivalents a 22.428 milions d'euros, la qual cosa suposa
el 3'5% del PIB.
Per reforçar el caràcter anticíclic d'aquest Pressupost,
l'Executiu prepara una sèrie de reformes tributàries per estimular
el creixement el proper exercici, que s'inclouran a la Llei
d'acompanyament. També es mantindrà la promesa electoral de
reformar per segona vegada l'IRPF el 2002, una reforma que entrarà
en vigor el 2003. El ministre destacà el «marcat component social»
dels PGE. Els comptes públics destinen el 52% del total de les
despeses a polítiques socials. En concret, es reforçarà el Fons de
Reserva de la Seguretat Social, amb un augment de 1.052 milions
d'euros. La previsió d'ingressos no financers de l'Estat per a
l'any 2002 se situa en 108.824 milions d'euros, la qual cosa suposa
una caiguda del 13% respecte a l'avanç de liquidació del 2001, a
causa del procés de transferències a les comunitats autònomes,
derivat del nou model de finançament autonòmic.
Els ingressos impositius disminueixen el 12'1%, mentre que la
resta cau el 19'9%. Els ingressos per imposts directes baixen un
9'4% sobre l'avanç de liquidació del 2001. La recaptació prevista
per IRPF assoleix 29.557 milions d'euros "un increment aproximat
del 8%, descomptant la cessió a les CA", mentre que la recaptació
prevista per l'Impost sobre Societats suma 18.982 milions d'euros
"amb un augment del 5%, també descomptant la cessió a les
autonomies". Quant a l'IVA, els ingressos prevists assoleixen
30.266 milions d'euros "al voltant d'un 5-6 per cent més que el
2001 sense tenir en compte la cessió a les comunitats", i la
recaptació per Imposts Especials sumarà un total de 13.170 milions
d'euros "amb un percentatge de creixement semblant a l'IVA". La
pressió fiscal "percentatge dels ingressos sobre el PIB", també
afectada pel nou model de finançament, se situarà el 2002 en el
15'6%.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.