Giménez-Reyna posà en contacte Valiente amb Gescartera

Giménez-Reyna recalcà que mai no va cobrar d'aquesta agència ni de ningú que hi estigués vinculat, que mai no va tenir coneixement d'irregularitats en l'empresa, mai no «va influir, va intercedir o va mediar» en favor de Gescartera ni de cap altra empresa, que tampoc no va fer ús dels seus càrrecs públics per influir a favor de ningú, i que tampoc no va proposar a ningú, persona física o jurídica, perquè fos client o accionista de Gescartera. Resumí el seu pas per l'Administració i recordà que des de 1996 ocupà dos direccions generals i que, el maig de 2000, Cristóbal Montoro el va proposar com a secretari d'Estat d'Hisenda.

Al juliol, i malgrat que el ministre li va aconsellar «aguantar un temps», dimití per la «pressió» mediàtica, perquè Hisenda no estigués sotmesa a la sospita i per facilitar la investigació. «No tenia afició al càrrec i vaig pensar que era el meu millor servei al Govern. Deixar el càrrec ha estat per mi un alliberament», emfasitzà. Des de llavors ni Montoro ni Rodrigo Rato, que l'ha elegit com a director general, li han retret res. Encara que va invertir a Gescartera, com els seus germans, «per comoditat i confiança» en la presència de Pilar Giménez-Reyna, recalcà que ni coneixia el funcionament de l'agència, ni sabia que manejàs doblers negres, ni paralitzà cap inspecció fiscal per afavorir Gescartera o algun dels implicats.

És més, creu que la seva germana «no s'hauria atrevit» a preguntar-li com canalitzar doblers negres. «Mai no em va preguntar això, i si ho hagués fet, la resposta no hauria estat només verbal», emfasitzà. Manté una «excel·lent» relació amb la seva germana, però no va tenir notícia que fos promoguda a presidenta de Gescartera, i fins i tot el va sorprendre aquell nomenament. Les «ajudes entre cometes» que pogué prestar-li es varen limitar, segons va dir, a aclarir-li conceptes financers, no de temes fiscals. Afirmà fins i tot que s'ha assabentat del dietari de la seva germana per la premsa i li resulta sorprenent el que hi va escriure. No s'hi reconeix en frases apuntades.