El comando Buruntza provà d'atemptar contra els reis

El primer dels atemtats va ser el de Juan María Jauregi, que fou tirotejat en una cafeteria de Tolosa el 27 de juliol de l'any passat. Poc després, el 8 d'agost José María Korta morí víctima d'un cotxe bomba a Zumaia. L'endemà, el Buruntza tornava a matar. Aquesta vegada el seu objectiu va ser el subtenent de l'Exèrcit Francisco Casanova, a Berriozar (Navarra). El 29 d'agost del 2000, el grup cometia un dels atemptats més sagnants. El regidor del PP a Zumarraga Manuel Indiano fou abatut amb 13 trets. Ja el 2001, el cuiner de Marina de San Sebastián Ramón Díaz García era assassinat el 26 de gener amb una bomba adossada al seu cotxe.

Posteriorment, els treballadors de l'empresa Elektra Josu Leonet i José Angel Santos moriren a Sant Sebastià el 22 de febrer per l'explosió d'un cotxe bomba dirigit contra el regidor del PSE-EE d'Ordizia Iñaki Dubreuil. A més, Iñaki Totorika fou assassinat amb cotxe bomba el 9 de març a Hernani. El 24 de maig dos pistolers assassinaven amb set tirs "tres al cap, tres a l'esquena i un al coll" al director financer d'El Diario Vasco a Sant Sebastià. El darrer dels atemptats fou el que es cobrà la vida de l'ertzaina Mikel Uribe, tirotejat amb un subfusell el 14 de juliol a Leaburu.

També s'atribueix al comando Buruntza la col·locació d'una bomba al cotxe d'un empresari a Ordizia, la tramesa d'un paquet bomba al periodista Gorka Landaburu, com també al degà d'advocats de Guipúscoa i directiu d'El Diario Vasco, José María Muguruza. A més, intentà assassinar els periodistes d' El País i Antena 3 Aurora Intxausti i Juan Francisco Palomo, respectivament, amb la col·locació d'una bomba devora la porta del seu habitatge. El comando Buruntza també planejà dues matances espectaculars que afortunadament no s'arribaren a produir. La primera estava prevista per al 16 de setembre de l'any passat. Els etarres pretenien atemptar contra els reis durant la inauguració del Museu Chillida, a Hernani. A aquella cita també acudiren el president del Govern, José María Aznar; el canceller alemany, Gerhard Shröeder, i el lehendakari, Juan José Ibarretxe.

Agents del Grup d'Intervenció de l'Ertzaintza localitzaren en un turó ubicat a 600 metres del museu vuit granades Mekar 43, amb les seves corresponents llançadores. Els artefactes estaven units entre si mitjançant un cable que els connectava amb un temporitzador i l'Ertzaintza els desactivà. El segon intent del Buruntza fou contra els membres de la cúpula del PP del País Basc durant l'homenatge al regidor popular assassinat per ETA José Ignacio Iruretagoyena al cementeri de Zarautz. Així, el passat 9 de gener els terroristes col·locaren una bomba oculta en un cossiol a prop de la tomba on se celebrava l'acte, i intentaren activar-la amb un mòbil. Per sort, l'artefacte no arribà a explotar.

Finalment, es considera que els detinguts foren els autors de l'atac al barri d'Intxaurrondo de Sant Sebastià l'11 de novembre, en el qual ETA ferí nou guàrdies civils, un policia nacional i un ertzaina. Prepararen un atemptat trampa per matar els artificiers, ja que a la base d'un llançagranades ocultaren una bomba que es va activar amb un telèfon mòbil.

Dos dels detinguts, en llibertat
Dues de les set persones que romanien encara detingudes en dependències de l'Ertzaintza per la seva presumpta relació amb el comando Buruntza d'ETA foren posades en llibertat ahir, informà el departament basc d'Interior. Fonts de la investigació precisaren que aquestes dues persones són Javier Unanue Estensoro i Miren Alaitz Intxausti. Així, ja són tres els detinguts en aquesta operació policíaca desenvolupada a Guipúscoa que queden en llibertat.