Els partits demanen unitat davant ETA

Formacions polítiques, menys Batasuna, i institucions condemnen el darrer atemptat

TW
0

Els reis, el president del Govern, José María Aznar, representants de les principals institucions de l'Estat i partits polítics tornaren ahir a expressar la seva repulsa davant la nova acció d'ETA i apel·laren a la unitat dels demòcrates per vèncer els terroristes. L'assassinat del regidor d'Unió del Poble Navarrès (UPN) a l'Ajuntament de Leiza, José Javier Múgica Astibia, desfermà les reaccions de condemna, entre elles la del reis Joan Carles i Sofia, els quals des de París enviaren telegrames de condol a la vídua de l'edil i al president del Govern navarrès, Miguel Sanz.

Des d'Alcalá de Henares, José María Aznar va fer una crida a tots els que tenen responsabilitats en la lluita contra el terrorisme perquè «sàpiguen exercir-les sense cap tipus de reserva per derrotar els terroristes», ja que «no s'hi valen ni les ambigüitats, ni les mitges veritats, ni les equidistàncies». L'Executiu navarrès, en sessió extraordinària i urgent, expressà la seva «més absoluta condemna» per l'assasinat, que considera «un atac i una provocació a la societat i a la seva llibertat per regir-se democràticament».

Per la seva part, l'Executiva del PNB va fer pública una nota en la qual destaca que ETA «intenta sembrar el dolor i sumir en el dol la societat basca»; mentre que el portaveu d'aquest partit al Parlament Basc, Joseba Egibar, vaticinà que si ETA no abandona la lluita armada per «exigència» de la societat, tot d'una li ho exigirà l'esquerra abertzale. La presidenta d'Eusko Alkartasuna, Begoña Errazti, demanà a ETA que «abandoni les armes i es dissolgui» i instà EH a «rebel·lar-se davant la seva actual estratègia política de sotmetiment al poder fàctic militar i a demostrar que assumeix la voluntat del poble basc».

El president del grup parlamentari del PP, Jaime Mayor Oreja, recordà que ETA ja havia amenaçat UPN en una entrevista en el diari Gara i ahir «es va confirmar que aquesta amenaça no era anecdòtica» i que «hi ha còmplices que apunten i assassins que maten», per això apostà per «desactivar tota una estructura que està al servei del crim i de l'assassinat». Des de Màlaga, el secretari general dels populars, Javier Arenas, va dir que el dolor pel nou crim i la memòria de les víctimes «no han d'enterbolir» els objectius de «continuar mantenint l'enteresa, firmesa i coherència» i «seguir assetjant el terrorisme».

Per la seva part, el secretari general del PSE, Nicolás Redondo, demanà als nacionalistes que trenquin relacions amb EH als ajuntaments perquè «no es pot tenir vinculació amb qui col·labora, justifica i empara els crims d'ETA». L'Executiva federal del PSOE condemnà també l'atemptat i recordà que «la primera obligació de qualsevol representant polític elegit a les urnes» és aconseguir una societat d'homes lliures i segura, on no estigui amenaçada la llibertat d'expressió.

El coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, opinà que «no és possible quedar-se únicament en la condemna», i advocà pel «diàleg» i per reforçar la unitat entre les forces polítiques democràtiques per acabar amb el terrorisme i «normalitzar» la vida política a Euskadi. La formació Batasuna expressà, mitjançant un comunicat, el seu «pesar» i «amargura» davant «aquesta mort», que és «una dolorosa conseqüència del conflicte polític» i mostra el «fracàs de la classe política, incloent-nos a nosaltres», per això demanà que es doni prioritat a la consecució «d'una sortida democràtica al conflicte».