El PP s'uní a nacionalistes catalans i canaris perquè el Congrés
dels Diputats rebutjàs, en la darrera jornada del Debat sobre
l'estat de la nació, el cessament dels ministres d'Afers Exteriors,
Josep Piqué, i de Medi Ambient, Jaume Matas, pels escàndols de
corrupció en els quals presumptament estan embolicats. A més,
rebutjaren que el fiscal general de l'Estat hagi d'inhibir-se en el
cas d'imputació a un ministre o un aforat. Aquestes tres forces
polítiques també tragueren endavant un paquet de mesures
econòmiques, entre les quals està inclosa la reforma de l'IRPF.
També PP i PSOE, en virtut de l'Acord per les llibertats i
contra el terrorisme, rebutjaren les propostes del PNB i IU sobre
la pacificació d'Euskadi. Els casos de presumpta corrupció dels
ministres Jaume Matas i Josep Piqué provocaren, ahir sí,
l'enfrontament entre PP i PSOE. El secretari general del Grup
Popular, Gabriel Cisneros, acusà els socialistes d'actuar amb
«hipocresia virtuosa», ja que només pretenen acabar amb una
institució bàsica per al sistema judicial espanyol, el fiscal
general de l'Estat. La proposta del PSOE perquè s'inhibeixi en
casos d'imputació d'aforats fou rebutjada amb els vots de PP, CiU i
CC.
La resposta del portaveu socialista, Jesús Caldera, fou
contundent, ja que considerà Cardenal com «el fiscal d'un ministre
i no el de tots». Caldera també recordà les constants al·lusions al
Quixot, iniciades pel secretari general del seu partit, com a eix
d'un gran programa cultural, i demanà una reprovació cultural per
al Govern. L'enfrontament entre els portaveus popular i socialista
estigué esquitxat de crits, que culminaren amb aquesta afirmació de
Cisneros: «Senyor Caldera, McCarthy al seu costat era Teresa de
Calcuta». Els vots de populars i nacionalistes catalans i canaris
també evitaren que el Congrés dels Diputats sol·licitàs al Govern
el cessament dels dos ministres afectats.
A més, el gran codi ètic que proposà IU només tingué el suport
de 23 diputats, mentre que el PSOE s'abstingué en aquesta votació.
Els principis del pacte antiterrorista dugueren, una vegada més,
socialistes i populars a unir-se contra els nacionalistes bascs.
Així, ambdós partits impediren el suport del Congrés a la proposta
d'EA sobre el respecte al dret d'autodeterminació del poble basc.
De la mateixa manera es rebutjà la petició d'ERC, que també
sol·licitava aquest dret, però per a totes les nacions que
integren, segons ell, l'Estat espanyol. De la mateixa manera, els
nacionalistes bascs proposaren una nova orientació de la política
penitenciària, que fou rebutjada, igual que la seva intenció de
promoure accions concretes contra les víctimes de la violència i
els seus familiars.
El Congrés aprovà, a més, sengles propostes de CiU i PP que
recullen els principis que regiran el nou model de finançament
autonòmic. Segons aquests texts, el sistema ha de girar entorn als
principis de suficiència de recursos, autonomia financera, major
corresponsabilitat fiscal, equidat i solidaritat, reconeixement de
les competències específiques de les autonomies, estabilitat en el
temps, model unitari per a les autonomies de règim comú, i
compatibilitat amb l'estabilitat pressupostària.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.