Els caps de 'Gara' i 'Egunkaria' s'acullen al secret professional

Asseguren que els suports en els quals fou enregistrada l'entrevista es varen cremar

La directora de «Gara», Mertxe Aizpurua.

E.P.Madrid16/06/01 0:00

Els directors de Gara i Euskaldunon Egunkaria, Mertxe Aizpurua i Martxelo Otamendi, respectivament, declararen ahir davant el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón que ignoren la identitat dels membres d'ETA que varen entrevistar, i que han cremat les cintes en què varen enregistrar l'entrevista que es va publicar als dos mitjans el passat dia 7. Fonts jurídiques indicaren que els dos periodistes, que han declarat com a testimonis a la querella presentada per la Fiscalia arran de la citada publicació pels delictes d'amenaces terroristes i justificació d'actes terroristes, van sol·licitar la concessió de l'entrevista a «fonts reservades», i es van negar a identificar-les emparant-se en el secret professional.

Així doncs, els directors de tots dos diaris es varen desplaçar pels seus propis mitjans a un punt que no volgueren precisar, des d'on els varen dur a un lloc fora de l'Estat espanyol. Allà els esperaven tres individus encaputxats, que no sabien qui eren. Un d'ells es va encarregar de fer les fotos que acompanyaven la informació, mentre que els altres dos responien les preguntes. Les cintes varen ser transcrites per Otamendi, que les va fer arribar a la redacció de Gara perquè es traduïssin al castellà i es publiquessin. Aquests suports auditius, que foren requerits pel jutge, van ser cremats.

Al final de la declaració, Martxelo Otamendi criticà «la pèrdua de temps» que suposa aquesta compareixença, «tothom arreu del món ha escrit entrevistes a bandes armades» i «qualsevol mitjà de comunicació enveja una entrevista amb ETA». Per la seva banda, Mertxe Aizpurua va dir que li semblava «un acudit» que, després d'haver presentat la querella i recorregut la no-imputació, el fiscal no hagués fet preguntes durant la compareixença.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional va presentar dilluns passat una querella criminal contra els membres d'ETA que varen concedir l'entrevista i, subsidiàriament, contra els directors dels mitjans que la van publicar. Segons el principi de responsabilitat en cascada, dels delictes d'impremta, subsidiàriament en respondria l'editor i després l'impressor. Garzón admeté la querella, però només contra els membres d'ETA, i cità com a testimonis els directors. El fiscal recorregué l'acte per intentar la imputació dels periodistes.