L'Audiència posa en llibertat Pepe Rei sota una fiança de dos milions

Segons el tribunal, ETA no necessita el periodista per fixar objectius

EfeMadrid14/06/01 0:00

El director de la revista Ardi Beltza Pepe Rei sortí ahir de la presó Alcalá-Meco després que l'Audiència Nacional acordàs deixar-lo en llibertat sota fiança de dos milions de pessetes. El tribunal estima que «no resulta gens plausible imaginar» ETA «estant a l'espera de la propera entrega d'una revista per saber contra qui ha d'actuar». En un acte "contra el qual no hi pot haver recurs" notificat ahir, la secció quarta de la sala penal d'aquest tribunal afegeix que «no s'ha trobat una provocació per cometre delicte de terrorisme» ni en els deu números de la revista Ardi Beltza analitzats ni en el vídeo Periodistes, el negoci de mentir que visionà el tribunal.

La sala havia decidit imposar en principi una fiança de 15 milions de pessetes però, després de la petició d'aclariment de la defensa de Rei, l'ha rebaixat a dos milions en comprovar que era aquesta quantitat la que tenia dipositada abans d'acordar-se la seva presó provisional el passat 19 de gener, data en la qual ja es trobava processat per col·laboració amb banda armada al cas Egin. La posada en llibertat del director d'Ardi Beltza, fou immediata ja que en data d'ahir encara no s'havien completat els tràmits per retornar-li la fiança prestada, per la qual cosa aquesta es considera ja dipositada.

En l'acte, els magistrats Carlos Cezón, Juan José López Ortega i Carlos Ollero reconeixen que Ardi Beltza és «bel·ligerant» amb els seus adversaris ideològics, però que «expressar-se públicament des d'aquest enteniment o informar de qüestions socials, polítiques o econòmiques a la llum d'aquest enteniment no és constitutiu de delicte». A més, «aquesta línia d'expressió no passa a ser delictiva per existir una organització armada que persegueix el mateix objectiu d'independència utilitzant a l'efecte mètodes violents generadors de terror generalitzat», afegeix.

Tampoc no aprecia la sala "«amb independència de la veracitat o la falsedat de les informacions»" la «falta de rellevància informativa» que els jutges Garzón i Del Olmo atribuïren als articles publicats a la revista, que segons ells només servien per a l'«assenyalament» de potencials objectius d'ETA.