Juan José Ibarretxe, el candidat més votat

Juan José Ibarretxe, el candidat més votat

AgènciesPalma14/05/01 0:00
TW
0

Els nacionalistes moderats revaliden la majoria absoluta al Parlament basc. Aquest és el resultat més clar de les eleccions d'ahir. Ben al contrari, l'«alternativa del canvi» que representava la unió del PP i PSE ha patit un seriós revés en aquestes eleccions basques amb major participació de la història, trencant totes les previsions, que apuntaven una major igualtat amb els nacionalistes. La coalició formada per PNB i EA ha obtingut 33 escons, sis més que els que ambdues forces per separat aconseguiren el 1998. El PP, coalitzat amb UA, n'obté 19, un més que en les anteriors eleccions. El PSE perdria un escó, i quedaria amb 13, mentre que IU-EB pujaria fins a 3. La força més perjudicada és EH, que quedaria en set escons, la meitat dels que aconseguí el 1998. El nacionalisme democràtic recupera l'hegemonia a Àlaba, on fins ara la tenia el PP i a Guipúscoa aconsegueix desbancar EH, que era la força més votada.

PNV-EA ha estat la força més votada en les eleccions basques, aconseguint 33 escons i un 42'7 per cent dels vots emesos. L'ascens del nacionalisme es produeix en tots els terrenys. En les eleccions del 1998, entre els dos partits aconseguiren 27 escons, sis menys que en les eleccions celebrades ahir. També s'ha augmentat el percentatge de vots en un 6 per cent. Minuts abans de les 23.30 hores, el 100 per cent dels vots s'havien escrutat.

Per darrere de la coalició nacionalista, se situa la formada per PP i UA, encara que a molta distància de la que esperaven els seus dirigents i candidats. Els populars, en coalició amb UA, ha aconseguit 19 escons, només un més dels aconseguits per ambdós partits per separat en els anteriors comicis autonòmics. El PSE perd un dels 14 escons que aconseguí el 1998 i, per tant, queda en 13. És a dir, l'anomenada «alternativa del canvi» suma 32 escons, un menys que la coalició nacionalista, per la qual cosa queda en una posició molt complicada per poder governar. Sis escons els separen de la majoria absoluta. Sent aquest l'únic pacte que ha defensat el PP, només podria governar en segona votació si el nacionalisme democràtic no obtingués cap suport.

Del seu costat, PNB-EA podria pactar amb EH, reeditant el front de Lizarra i tot i que el seu candidat, Juan José Ibarretxe, ha garantit que no ho farà. Amb la coalició abertzale, sumarien 40 escons, quatre més que en un hipotètic pacte amb IU-EB, que, de tota manera, també ha anunciat que no entrarà en un govern frontista. Per això, no seria descartable l'opció que ha defensat durant la campanya el candidato d'IU-EB, Javier Madrazo: un govern format per PNB-EA, PSE i IU-EB.

Les dues opcions que entraven en dispuita en les eleccions, la nacionalista i la constitucionalista, han experimentat un ascens. PNB-EA assoleix quasi un 6 per cent més de vots que el 1998, mentre que PP i PSE aconsegueixen un ascens més discret del 2'1 per cent. La clau de l'ascens del nacionalisme democràtic es pot trobar en el brusc descens d'EH, que el 1998 aconseguí el 17'9 per cent dels vots i en les eleccions d'ahir un 10'1. A més de la desfeta d'EH, s'ha de destacar l'ascens d'IU-EB, que aconsegueix un escó més que en les eleccions autonòmiques del 1998. Ni tan sols amb el suport de la coalició d'esquerres, PP i PSE no assolirien els 38 escons que suposen la majoria absoluta del Parlament de Vitòria.

Participació

El Govern basc anuncià que la participació dels ciutadans bascs en la jornada electoral se situa en el 80 per cent, mentre que en les eleccions autonòmiques del 1998 fou d'un 69'99 per cent. Segons informà el conseller d'Interior del Govern basc, Javier Balza, aquests comicis suposen el rècord de participació en unes autonòmiques d'Euskadi. Els tres territoris històrics tenen índexs semblants de participació. A Biscaia i Àlaba, un 80 per cent dels ciutadans exerciren el seu dret de vot, per la qual cosa l'abstenció en ambdós territoris se situà en un 20 per cent. Un poc més baixa fou la participació a Guipúscoa, amb un 79'9 per cent, amb la qual cosa l'abstenció seria d'un 20'1 per cent.