E.P.Madrid10/05/01 0:00
TW
0

L'etarra Idoia López Riaño, àlies «Tigresa», fou entregada ahir per França a l'Estat espanyol per ser jutjada a l'Audiència Nacional per 23 assassinats. França va decidir concedir l'extradició de la terrorista per sis de les onze causes penals que té obertes en l'Audiència Nacional, entre les qual, l'atemptat perpetrat el 14 de juliol del 1986 a la madrilenya plaça de la República Dominicana, on van morir 12 guàrdies civils.

Considerada una de les etarres més sanguinàries, Idoia López Riaño també va deixar la seva empremta a Mallorca. Juntament amb el cap d'ETA Urrusolo Sistiaga, la Tigressa fou l'artífex de les dues explosions ocorregudes a Palma el 1991, quan esclatà un cotxe bomba davant dels habitatges militars de les Avingudes i l'explosió a una casa del carrer Arquitecte Bennassar, a la primera planta de la qual vivien soldats de lleva. Abans de deixar l'illa els etarres abandonaren a la Platja de Palma un cotxe de lloguer amb tres bombes de benzina, que la Policia desactivà.

Idoia López Riaño, que va ser detinguda el 25 d'agost del 1994 a França, on ha complert una condemna de cinc anys per associació de malfactors, serà jutjada a l'Audiència Nacional per la seva presumpta participació en 23 assassinats comesos pels comandos terroristes Oker i Madrid, dels quals va formar part. També va ser membre del Llevant o Itinerant, però per a aquests crims França encara no ha concedit la seva extradició.

Com a membre del comando Oker, durant els anys 1984 i 1985, està processada per la seva presumpta participació en diversos delictes d´estralls, relacionats amb atacs a interessos francesos a Espanya, i en els assassinats de Josep Couchot, presumpte membre del GAL, comès el 16 de novembre de 1984, a Sant Sebastià; Angel Facal Soto, el 26 de febrer de 1985 a Pasajes de San Pedro (Guipúscoa); i el policia nacional Máximo Antonio García Cleiter, a Sant Sebastià. També està processada per l'assassinat del tinent coronel Carlos Besteiro, el comandant Ricardo Sáenz de Ynestrillas i el soldat Francisco Casilla Martín.