La kale borroka ha disminuït de manera considerable durant
l'últim mes i des de l'inici de la campanya electoral de les
eleccions basques del 13 de juny, circumstància que segons fonts
policíaques respon a una estratègia del món d'ETA perquè els
electors s'oblidin de la violència a l'hora de votar. També en
comicis anteriors la violència al carrer ha disminuït de manera
rellevant en dates pròximes a les eleccions, com va ocórrer en les
autonòmiques de 1998 o en les municipals de 1999.
No obstant això, els radicals van continuar cometent accions
violentes al ritme habitual a les eleccions generals del 2000,
comicis als quals no es presentava EH. Segons un informe policíac,
des del passat 27 d'abril "data d'inici de la campanya", fins al 4
de maig, s'han registrat a Euskadi set accions de violència al
carrer "quatre a Biscaia, dos a Guipúscoa, una a Àlaba i una altra
a Navarra", un 41'6 per cent menys que en el mateix període de
l'any passat, quan es van produir 12 actes violents.
També es va produir una baixada de la kale borroka en un
percentatge similar a les eleccions autonòmiques de 1998, ja que en
el mes de octubre d'aquell any "els comicis van tenir lloc el 28
d'aquell mes", només hi va haver 19 atemptats radicals, mentre que
en el mateix espai de temps de l'any següent se'n van produir 33,
és a dir un 42'4 per cent menys.
Així mateix, hi hagué una reducció considerable de kale borroka
el maig i juny de 1999, moment en el qual es desenvolupa la
precampanya i campanya de les eleccions. En aquell període, els
radicals van provocar 33 atemptats, 52 menys que en aquells
mateixos mesos del 2000.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.