La kale borroka frena un 40 per cent els seus atacs

E.P.Madrid06/05/01 0:00

La kale borroka ha disminuït de manera considerable durant l'últim mes i des de l'inici de la campanya electoral de les eleccions basques del 13 de juny, circumstància que segons fonts policíaques respon a una estratègia del món d'ETA perquè els electors s'oblidin de la violència a l'hora de votar. També en comicis anteriors la violència al carrer ha disminuït de manera rellevant en dates pròximes a les eleccions, com va ocórrer en les autonòmiques de 1998 o en les municipals de 1999.

No obstant això, els radicals van continuar cometent accions violentes al ritme habitual a les eleccions generals del 2000, comicis als quals no es presentava EH. Segons un informe policíac, des del passat 27 d'abril "data d'inici de la campanya", fins al 4 de maig, s'han registrat a Euskadi set accions de violència al carrer "quatre a Biscaia, dos a Guipúscoa, una a Àlaba i una altra a Navarra", un 41'6 per cent menys que en el mateix període de l'any passat, quan es van produir 12 actes violents.

També es va produir una baixada de la kale borroka en un percentatge similar a les eleccions autonòmiques de 1998, ja que en el mes de octubre d'aquell any "els comicis van tenir lloc el 28 d'aquell mes", només hi va haver 19 atemptats radicals, mentre que en el mateix espai de temps de l'any següent se'n van produir 33, és a dir un 42'4 per cent menys.

Així mateix, hi hagué una reducció considerable de kale borroka el maig i juny de 1999, moment en el qual es desenvolupa la precampanya i campanya de les eleccions. En aquell període, els radicals van provocar 33 atemptats, 52 menys que en aquells mateixos mesos del 2000.