Els partits bascs començaren anit la campanya electoral més
aferrissada dels darrers temps per a les eleccions del 13 de maig,
amb diversos actes per als quals PP, PSE-EE, IU i EH elegiren
Biscaia, mentre que el PNB ho va fer a Àlaba. La coalició PNB-EA
elegí el pavelló de Mendizorroza a Vitòria, on celebrà un sopar que
començà a les nou i mitja del vespre, seguit d'un míting en el qual
participaren el lehendakari i candidat a la reelecció, Juan José
Ibarretxe, i els presidents dels dos partits coalligats, Begoña
Errazti (EA) i Xabier Arzalluz (PNB). La resta de partits
començaren la campanya a Biscaia: PP, PSE-EE i IU amb actes
semblants a Bilbao, i Euskal Herritarrok a la petita localitat
d'Ajangiz, propera a Gernika. El PP arrengà en la cèntrica plaça de
Biscaia de Bilbao, amb el descobriment d'una tanca electoral i una
intervenció a mitjanit de Jaime Mayor Oreja, que estigué acompanyat
per candidats dels tres territoris. El PSE-EE també optà per un
acte clàssic: descobrí un cartell electoral al Camp Volantín.
IU-EB comptà amb la presència a Bilbao del coordinador general,
Gaspar Llamazares, però aquest no acudí a l'acte de començament, on
el protagonisme fou per al candidat Javier Madrazo. L'acte d'IU-EB
se celebrà a l'Arenal, al costat de l'església de Sant Nicolau, i
també es limità a descobrir una tanca de propaganda. Euskal
Herritarrok obrí campanya amb un acte a Ajangiz, un poble proper a
Gernika que compta amb 370 habitants i en el qual EH té majoria
absoluta, amb cinc dels set regidors. Però la campanya electoral
sembla que començà moltes hores abans, quan els candidats del PNB i
PP intercanviaren dures acusacions.
Així, Ibarretxe denuncià que «Aznar està reinventant l'Espanya
rància, aquella Espanya que crèiem oblidada, d'imposició i de
pensament únic». Segons el líder nacionalista basc, «la veritat és
que aquesta Espanya rància està sent reinventada de nou, està sent
renacionalitzada per part del Partit Popular, per part del senyor
Mayor Oreja, per part d'Aznar». Ibarretxe afirmà que des que ell va
ser proclamat candidat va comprendre que havia de fer un esforç per
aprendre l'euskera i lamentà que «Mayor Oreja traslladi la idea no
només que no sap la llengua basca, sinó que a més no farà res per
aprendre-la».
Segons el candidat nacionalista, «sembla que tingui vergonya
fins i tot de dir bai (sí). Jo no sóc qui per ficar-me en
l'obligació moral que ha de tenir un lehendakari per aprendre
euskera, però sí crec que és fonamental que els candidats respectem
l'única llengua que és la nostra i no es pot acceptar que els
candidats del PP hagin traslladat aquesta llunyania cap a la
llengua basca». «A mi em sembla que un lehendakari ha de voler
l'euskera», acabà.
Del seu costat, Mayor Oreja assegurà que el seu partit suposa la
«no-resignació al règim». Mayor explicà que el lema «Ara és
possible» és un sentiment «viu», que s'està fent «palpable» i està
adquirint «credibilitat» en la societat perquè, segons el seu
parer, el PP és l'únic partit que està presentant propostes de
futur. Mayor Oreja resumí el projecte del PP com la «no-resignació»
al que hi ha fins ara. Per al candidat popular, els bascs s'han
resignat durant «massa temps» al fet que res podia canviar, que el
terrorisme formava part del paisatge i que l'alternança era
impossible.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.