Excarcerats els set caps d'Ekin

Tot i la seva decisió, la Sala confirma la imputació del delicte d'integració en banda armada als catorze membres d'Ekin, establerta en el seu dia per Garzón, a qui reclamen que verifiqui l'existència d'una relació de subordinació d'Ekin respecte d'ETA, després de constatar que fins al darrer moment cap document de cap de les dues organitzacions no permet establir de manera directa una vinculació entre ambdues. Segons l'acte, de les actuacions tampoc no es desprèn l'existència de contactes, comunicacions o reunions entre els imputats i la banda ETA, «a pesar que tots ells han estat sotmesos, durant els mesos anteriors a la seva detenció, a vigilàncies molt estretes». La resolució de l'Audiència comença destacant que pretén determinar si la presó provisional dels recurrents estava suficientmnt justificada, perquè es tracta d'una mesura cautelar subjecta a importants limitacions per constituir «la màxima tensió entre el respecte a la llibertat individual i la necessitat d'assegurar un procés penal eficaç». En aquest cas, requereix l'existència d'un alt grau de probabilitat que l'imputat hagi comès el fet, i que aquest, a més, sia punible.

Segons la Sala, en el cas d'Ekin, Garzón basa la imputació en una integració «indirecta» en ETA dels membres d'Ekin, quant aquesta organització ha substituït KAS i és subordinada de la banda terrorista per «codirigir» el conjunt d'organitzacions polítiques i socials que formen el Moviment d'Alliberació Nacional Basca (MLNV), com també la «kale borroka». Per Garzón, tots ells eren «comissaris polítics d'ETA». Però segons la Sala, per relacionar els detinguts amb la «kale borroka» és necessari «concretar, de manera precisa, els actes realitzats pels imputats induint, promovent o executant ells mateixos aquests actes violents». Els imputats que han quedat en llibertat sota fiança són l'advocat de Gestores pro Amnistia Chema Matanzas; l'alliberat d'Ekin a Biscaia Javier Balanzategi; l'encarregat de l'àrea de comunicació Rubén Nieto; David Soto, qui desenvolupa la seva activitat a Navarra; Francisco Gundin i Unai Hernández Sistiaga, ambdós alliberats a Biscaia; i Anton Ollokiegi, a Guipúscoa.

Els que resten a presó són els presumptes responsables del nucli nacional d'Ekin Juan María Mendizábal, Xabier Alegría i Jaime Iribarren; els responsables provincials a Bizcaia, Ana Lizarralde i Paul Asensio; el de Navarra, Peio Ion Sánchez Mendaza, i la membre «lliberada» Olatz Egiguren. La resolució ha estat aprovada per dos dels tres magistrats de la Secció, Carlos Cezón i Juan José López Ortega, i ha comptat amb el vot particular d'Antonio Díaz Delgado, partidari de confirmar la presó per als catorze imputats. Poc deprés que es conegués la resolució de l'Audiència, el jutge de Baltasar Garzón dictava un acte en què declara «la il·licitud de l'al·legal Ekin, com a part integrant de la mateixa ETA», en considerar que la citada associació «s'encasta en l'estructura de l'organització terrorista, a nivell de codirecció subordinada amb ETA, amb distribució de funcions i papers diferents, però amb un objectiu comú». La il·legalització del considerat entramat polític etarra s'ha produït a l'empara de l'article 515.2 del Codi Penal, que estableix que són punibles les associacions il·lícites, entre les quals es troben les bandes armades o grups terroristes, segons informà en el seu dia el fiscal adscrit al cas, Enrique Molina.