Alemanya sacrificarà unes 400.000 vaques.

TW
0

La comissària europea de Pressuposts, Michaele Schreyer, va presentar ahir la primera carta rectificativa del pressupost comunitari del 2001 per incrementar de 161.500 milions de pessetes (971 milions d'euros) el finançament comunitari destinat a combatre la crisi de l'Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB) o mal de les vaques boges, va informar l'executiu comunitari. Aquesta quantitat permetrà finançar en part la destrucció d'animals de més de 30 mesos, els tests per detectar la malaltia i les mesures de suport al mercat.

D'aquesta quantitat, 116.470 milions de pessetes (700 milions d'euros) es destinaran a destruir les vaques de més de 30 mesos no testadas, que no poden entrar a la cadena alimentària; 39.599 milions de pessetes (238 milions d'euros) donaran suport a la intervenció pública del mercat de boví, per tractar de controlar la sobreoferta, i 5.490 milions de pessetes (33 milions d'euros) serviran per tal d'ajudar a finançar el test de detecció de l'EEB.

Així, aquests fons serviran per finançar les mesures aprovades pel Consell de Ministres d'Agriultura de la UE el passat mes de desembre, unes mesures que ja han estat complementades amb noves propostes. «El marge de maniobra s'ha exhaurit», digué, en roda de premsa, Michale Screyer, que va qualificar de «molt tensa» la situació pressupostària. Amb aquesta rectificació del pressupost, les despeses agrícoles de la UE superaran els 7'32 bilions de pessetes (44.000 milions d'euros) per al 2001, un 7'44 per cent més que l'exercici passat.

Per acabar, la comissària expressà el seu suport a les mesures propostes pel seu col·lega d'Agricultura, Franz Fischler, per reduir el creixement de la cabana ramadera i, així, obrir la porta a una recuperació del sector a mig termini. «És trist per a la Política Agrícola Comuna haver de gastar doblers per destruir, però és indispensable per respondre a aquest desequilibri», afegí. Considerà també positiva la possible aplicació de les cridades «primes Herodes», que incentiven al sacrifici de la ramaderia nou nascuda, per substituir els sistemes actuals, que fomenten la cria i engreix d'animals que, atesa la crisi actual, no tindran sortida en el mercat.