El PNB guanyaria unes possibles eleccions autonòmiques basques,
amb 21-23 escons, però tant el PP com el PSE-EE augmentarien els
seus parlamentaris fins a sumar entre 34 i 36 escons, amb la qual
cosa podrien assolir la majoria, no absoluta, si EH continuàs sense
anar al Parlament.
El PP en guanyaria entre dos i quatre, mentre que el PSE
aconseguiria dos escons més. Pitjor en sortirien EH, que perdria
entre tres i quatre escons, i UA, que no obtindria representació en
el Parlament basc. Segons el sondeig del Govern basc, els tres
partits que varen firmar l'acord de legislatura fa dos anys, PNB,
EA i EH, obtindrien, en el millor dels casos, trenta-nou escons. És
a dir, dos menys dels que disposen en l'actualitat aquestes forces
polítiques. El millor resultat seria, tot i això, per al PNB, que
obtindria almenys els mateixos escons, vint-i-un, o podria
guanyar-ne dos. Els altres dos partits nacionalistes no sortirien
ben parats si les eleccions es realitzassin en aquest moment.
Així, EH perdria tres o quatre dels catorze escons que posseeix
ara, mentre que EA baixaria de sis a cinc parlamentaris. IU-EB
patiria una petita recuperació, passaria de dos a tres escons,
mentre que UA, una força que podria presentar-se de forma conjunta
amb el PP, no obtindria representació. El PP aconseguiria entre 18
i 20 escons, almenys dos més dels que té en l'actualitat. També dos
parlamentaris més obtindria el PSE, que passaria a tenir-ne 16.
D'aquesta manera, i tenint en compte la desaparició d'UA del
Parlament, les forces que varen votar a favor de la moció de
censura contra el lehendakari, Juan José Ibarretxe, disposarien de
trenta-sis escons, quatre més dels que tenien quan es va produir la
votació. Aquest sondeig va ser acollit com «el reflex d'un canvi
molt important», segons populars i socialistes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.