Acebes s'empara en la legalitat per justificar l'indult a Liaño

El ministre recordà el cas Barrionuevo al PSOE en el Congrés

EfeMadrid14/12/00 0:00

El ministre de Justícia, Àngel Acebes, s'emparà ahir en la legalitat i en la Constitució per explicar la concessió de 1.443 indults per part del Govern, entre ells el de Javier Gómez de Liaño, que fou criticat pel grup socialista, que el qualificà d'«agressió a la democràcia». Acebes es va pronunciar així en la Comissió de Justícia i Interior del Congrés dels Diputats, on recordà els criteris generals del Govern per a la concessió dels indults, i afirmà, en referir-se al de Gómez de Liaño, condemnat a 15 anys d'inhabilitació com a jutge, que «no és irreversible recuperar el gaudi» del dret a la feina.

A més, el ministre, que agraí a la majoria dels grups parlamentaris el seu suport a la legalitat en la concessió dels indults, insistí que la decisió del Govern no constituïa una amnistia o un indult general, i comentà que els 1.443 indults responen a un examen individualitzat. Afirmà que cada poder exerceix les seves competències i destacà el fet que «a l'Executiu li correspon l'exercici del dret de gràcia». En referir-se a la inhabilitació especial, afirmà que «a diferència de la mort, no existeix cap element de caràcter natural que impedeixi un acte jurídic que faci perdre eficàcia, mentre el condemnat conservi la seva vida, al primer acte estatal de privació de l'ocupació o càrrec».

Per això, conclogué aquesta argumentació assenyalant que «allò que resulta irreversible és el temps que el condemnat ha estat privat de l'exercici del dret corresponent, però no és irreversible recuperar el gaudi del dret». Després de ser demanat pel grup socialista sobre com és possible que un jutge prevaricador recuperi l'instrument de la prevaricació, contestà aquesta qüestió amb un altre interrogant: com és possible que hagin estat concedits quasi 50 indults a batles i regidors entre 1991 i 1996 pel delicte de prevaricació continuada, entre altres.

També es va referir a l'indult que fou concedit en el seu dia a José Barrionuevo i digué que després aquest es dirigí al Ministeri de Treball i que «només bastà una carta seva perquè, complint l'indult que s'havia concedit en els seus termes estrictes, fins i tot es creàs la plaça perquè pogués ocupar-la».