Sampedro va ser el primer espanyol que demanà als tribunals l'eutanàsia.

TW
0

La decisió adoptada pel Parlament holandès de permetre en determinats supòsits l'eutanàsia activa tingué el suport ahir del PSOE, IU i diversos intel·lectuals, i contestada des de l'Església Catòlica i el Govern, que assegura que una iniciativa així «no encaixa» amb l'ordenament jurídic espanyol. El vicepresident primer del Govern, Mariano Rajoy, assenyalà pel que fa a això l'Executiu, «en aquests moments», no té intenció de modificar la legislació, de tal manera que l'eutanàsia pogués encaixar en el nostre ordenament jurídic.

Rajoy indicà que l'eutanàsia «encaixar, no encaixa» en la nostra legislació, recordà que està tipificada com a delicte en el Codi Penal, i que la posició del Govern és que «la vida humana no pot dependre de la decisió de ningú». La ministra de Sanitat, Celia Villalobos, insistí també que l'eutanàsia a Espanya «és un delicte» i que «en aquest moment no és un assumpte que estigui damunt de la taula per part del Govern».

Villalobos, que va fer aquestes declaracions durant una conferència de premsa per presentar una campanya de prevenció del VIH/Sida, també va ser demanada per les possibilitats que té un malalt terminal de sida que un metge l'ajudi a morir dignament a Espanya, a la qual cosa respongué: «No som metge, no em demaneu aquesta responsabilitat a mi. A Espanya no està autoritzada l'eutanàsia i en els temes com aquest preferesc callar. No crec "continuà" que sigui la meva responsabilitat en aquest moment. És un delicte a Espanya ara mateix».

D'altra banda, el diputat d'Iniciativa per Catalunya (IC-V), Joan Saura, presentà ahir al Registre del Congrés una proposició de llei orgànica sobre «disponibilitat de la pròpia vida» amb la finalitat de despenalitzar l'eutanàsia i regular-ne l'aplicació. El nou president d'IC-V argumenta en la seva proposició que «la vida és un dret, no un deure» i que «la regulació juridicopenal de les conductes relacionades amb el suïcidi ha d'afirmar el reconeixement de la disponibilitat sobre la pròpia vida i, correlativament, el dret a morir».