El rei donà ànims al secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero.

El rei donà ànims al secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero.

AgènciesPalma23/11/00 0:00
TW
0

El que havia d'haver estat un dia de celebració pel 25è aniversari del regnat de Joan Carles I es va veure enterbolit pel darrer assassinat de la banda armada ETA, que acabà dimarts a la nit amb la vida de l'exministre socialista Ernest Lluch. La condemna al «fanatisme cruel i irracional» de la banda armada ETA centrà el discurs del rei en l'acte al Congrés. Un discurs que en un principi havia de parlar de l'evolució d'Espanya en aquests anys es transformà finalment en un altre de ben diferent, que demanà la unitat dels partits i l'aplicació de la llei com a resposta a l'escalada d'assassinats d'ETA.

Durant el seu discurs en la solemne sessió conjunta amb els senadors que se celebrà en el Congrés, Joan Carles va fer una menció molt especial a l'atemptat contra Lluch i assegurà que «Espanya es despertà de nou de dol». El rei, que definí Lluch com un servidor lleial de l'Estat de Dret que defensà la democràcia amb «intel·ligència i força», denuncià i rebutjà aquest «crim repugnant» i assegurà que la violència terrorista no aconseguirà la renúncia a la llibertat, la democràcia i l'Estat de Dret.

Després d'assegurar que el sentiment de profund dolor que l'embarga no és el company ideal de la paraula, demanà la unitat dels partits, la mobilització i la cohesió de la societat, l'aplicació de la llei i la vigència d'una jerarquia de valors ètics i democràtics que no permeti justificació, comprensió o explicació de l'assassinat, la destrucció o el xantatge. Aquesta menció va ser rebuda amb una ovació per part dels parlamentaris, l'única interrupció al llarg de tot el discurs.

Pel monarca, que envià una «abraçada emocionada» a la família d'Ernest Lluch, aquests valors han de ser la resposta a aquest fenomen inhumà i destructor del terrorisme que pretén trencar aquest model de convivència, esquinçar la continuïtat del model constitucional i estatutari, trencar les forces democràtiques i la voluntat integradora de la societat espanyola, posar a prova les conviccions i ressentir la pròpia salut moral de la societat.