El PNB reclama a la Unió Europea que s'impliqui en el conflicte basc

Arzalluz acusa Aznar de desitjar que els bascs no s'entenguin

E.P.Sant Sebastià.13/10/00 0:00

El PNB es va dirigir ahir als presidents d'Estat i de Govern del Consell Europeu a través d'un manifest en el qual sol·licita a Europa que intervengui en el conflicte basc i no caigui en la «hipocresia» de «mirar cap a un altra banda». Més de cinc-cents càrrecs públics del partit es concentraren a la ciutat francesa d'Hendaia, convocats per la direcció del PNB, per reivindicar el paper del País Basc en el procés d'unificació europeu, coincidint amb la celebració de la cimera europea a partir de demà a Biarritz.

La Unió Europea hauria de «considerar la violència» en el País Basc, els orígens de la qual són «clarament polítics», com «un problema intern d'Espanya aliè a ella mateixa», apunta el document. Així mateix, reclama el dret d'autodeterminació per al poble basc, el qual presenta com «una nació a la qual assisteix el dret de ser reconeguda com a tal».

En el manifest, redactat en euskera, castellà, francès i anglès, el partit d'Arzalluz no eludeix «l'existència d'un moviment radical que, des de fa 40 anys, practica la violència com un mitjà per aconseguir fins polítics» i destaca que el PNB «ha rebutjat sempre» les vies violentes, «tot i les campanyes insidioses». En aquest punt, reclama a la UE la seva implicació en el problema d'Euskadi i advoca per la utilització de «vies polítiques i de diàleg». El manifest es dirigeix als mandataris europeus per exposar-los que «estan reunits a la terra dels bascs», un poble amb «personalitat i voluntat política pròpies, que constitueix una nació».

Mentrestant, el president del PNB, Xabier Arzalluz, acusà el president Govern, José María Aznar, d'intentar que els bascs no es posin d'acord, encara que va reconèixer que, actualment, no és possible entaular negociacions entre ells. El moment més esperat de la jornada va ser el discurs de Xabier Arzalluz. El líder nacionalista començà la seva intervenció reivindicant el «lloc d'Euskadi com a nació a la Unió Europea», tot i que reconegué que la construcció nacional, tant l'europea com la basca, són processos llargs».