L'eurodiputat popular Aleix Vidal Quadras va denunciar ahir, en
el marc de la Comissió de Peticions del Parlament europeu, la
discriminació que pateix el castellà a Catalunya, especialment en
l'educació i l'administració. Vidal Quadras, que va presentar una
proposta perquè l'Eurocambra examinàs el marc legal d'aplicació de
les llengües oficials a Catalunya, no va aconseguir finalment el
suport dels grups representats a la Comissió de Peticions.
L'eurodiputat popular va assenyalar que «per promocionar una
llengua minoritària s'ha caigut en la vulneració dels drets del
castellà».
Al seu judici, l'aplicació de la Llei de política lingüística de
la Generalitat «vulnera els drets i llibertats fonamentals dels
ciutadans». Per això, Vidal Quadras sol·licitava que la Comissió de
Peticions proposàs una resolució del ple de l'Eurocambra en la qual
s'advertís que el foment de les llengües minoritàries no
discriminàs les altres. Així mateix, demanava que els governs
locals i autonòmic usassin totes les llengües en les mateixes
condicions.
Els detractors, entre els quals els socialistes catalans Ana
Terrón i Joan Colom; els eurodiputats de CDC, Pere Esteve i Carles
Gasóliba; la parlamentària d'Unió Democràtica de Catalunya,
Concepció Ferrer, el diputat d'IC-V Antoni Gutiérrez Díez, digueren
que a Catalunya «no hi ha cap discriminació contra els ciutadans de
llengua espanyola», atès que s'ha sabut construir un model de
convivència «original i eficaç» perquè la llengua catalana recuperi
espais dels quals «va ser expulsada per la força», i en què
s'harmonitzen el principi de protecció i foment de la llengua
pròpia del país, el coneixement del castellà i el ple respecte als
drets lingüístics dels ciutadans, que si consideren que els drets
són vulnerats, tenen diverses instàncies a l'Estat espanyol on
dirigir-se.
El conseller de Cultura català, Jordi Vilajoana, va expressar
ahir la seva satisfacció davant la decisió de la Comissió.
Vilajoana va recordar que la decisió és coherent amb l'acord de
1992 del Parlament europeu, en el qual es reconeixia el català com
una llengua a «protegir i potenciar». Segons Vilajoana, el català
és una llengua que s'ha de protegir perquè es troba en una situació
«clarament de discriminació».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.