L'Ajuntament de Bilbao va hissar la bandera espanyola amb crits pro ETA

EH adverteix el PNB que aquesta imposició no ajuda a la construcció nacional

Una vintena de persones duien camisetes en què es podia llegir «PNB, ¿Nora zoaz? (PNB, on vas?).

AgènciesPalma26/08/00 0:00

Les banderes de Bilbao, Biscaia, Euskadi i l'Estat espanyol foren hissades a les 10.00 hores a l'Ajuntament de Bilbao amb motiu del Dia Gran de la capital biscaïna, mentre desenes de persones congregades als voltants cridaven contra la bandera espanyola i a favor de la ikurrinya. El membre de la Mesa Nacional d'HB Ibon Arbulu advertí el PNB que el procés de construcció nacional «no comença per imposar a Bilbao la bandera espanyola, que és el major símbol de la divisió territorial que sofreix Euskal Herria».

Un funcionari municipal hissà, davant de l'absència del batle, Iñaqui Azkuna (PNB), les quatre banderes oficials en el balcó de l'Ajuntament de Bilbao, mentre els congregats davant del Consistori cridaven en euskera «Espanyola no; ikurrinya sí». Malgrat tot, no es produïren incidents destacables. A més, els congregats cridaven lemes a favor d'ETA i en contra del batle. Al pas d'una patrulla de la Guàrdia Civil s'escoltaren crits d'«ETA mata'ls», però no es produïren incidents destacables entre els manifestants i les dotacions de l'Ertzaintza que custodien l'Ajuntament.

En un vaixell a la ria de Bilbao, davant del Consistori, se situaren, acompanyats per simpatitzants que duien ikurrinyes, el portaveu d'EH a l'Ajuntament, Lander Etxebarria; els dirigents d'aquesta formació Ibon Arbulu i Julen Aginako; i el parlamentari Josu Urrutikoetxea «Josu Ternera». El membre de la Mesa Nacional d'HB Ibon Arbulu advertí el PNB que el procés de construcció nacional «no comença per imposar a Bilbao la bandera espanyola», símbol que considerà com el major signe de la divisió territorial que sofreix Euskal Herria. Arbulu, després de la hissada de la bandera espanyola, qualificà el Dia Gran de Bilbao de «dia molt trist per a un sector molt important de la societat basca», i considerà els fets com «una imposició antidemocràtica que prové d'un partit nacionalista i de la mà del seu màxim representant a Bilbao, el batle Iñaki Azkuna», al qual acusà de sotmetre's als interessos de l'Estat espanyol, PP i PSOE.