El ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, presentarà avui al
Govern un informe sobre el pla hidrològic nacional i un conjunt
d'actuacions hidràuliques per valor superior als dos bilions de
pessetes, avançà ahir el titular de la cartera, que afirmà que el
PHN reordenarà «d'una vegada» els recursos hídrics de l'Estat.
El pla hidrològic nacional (PHN) intentarà també solucionar
algunes de les «demandes històriques» de les distintes regions
espanyoles, afegí Matas, que indicà que «gran part de les obres»
incloses en les noves actuacions «són exactament les mateixes» que
les sol·licitades per algunes regions «fa 70 o 75 anys». Subratllà
que «Espanya ha d'aprofitar l'aprovació del PHN no només per
reordenar la distribució de l'aigua en tot el territori, sinó per
modernitzar i actualitzar tot el que ha de ser el seu
tractament».
Una vegada estudiat l'informe tècnic del PHN per part del
Govern, serà remès al Consell Nacional de l'Aigua, la propera
convocatòria del qual serà un dels assumptes a analitzar avui.
El ministre explicà que el pla hidrològic tracta d'aplicar, «en
primer lloc», polítiques eficients en la utilització de l'aigua,
apostar per la seva qualitat, fomentar-ne les polítiques de
depuració i introduir «criteris de limitació» del consum d'aquest
bé «escàs i públic».
Al respecte, subratllà que «no es pot créixer econòmicament al
preu d'un consum il·limitat de l'aigua. Creixement econòmic sí,
però sostenible».
Aprovació de mesures hídriques per a les Balears
L'informe sobre el pla hidrològic nacional que Jaume Matas
presentarà avui en el Consell de Ministres anirà acompanyat de
l'aprovació de mesures relacionades amb la gestió dels recursos
hídrics a totes les comunitats autonòmes, incloses les Balears.
Cal recordar que, durant l'anterior legislatura, se supedità
l'aprovació, per part del Consell de Ministres i del Consell
Nacional de l'Aigua, del pla hidrològic de les Illes al de tot
l'Estat. El pla hidrològic nacional fou redactat, en realitat, per
l'equip de l'anterior ministra, Isabel Tocino, però finalment es va
decidir retardar-ne l'aprovació fins després de les darreres
eleccions generals. D'aquesta manera, el pla hidrològic balear
també patia retard, ja que es considerava que no tenia prou
entitat, ell sol, per convocar una reunió del Consell Nacional de
l'Aigua.
El pla hidrològic balear preveu per al 2016 una reducció del 20%
de les pèrdues a les xarxes d'abastament i una reducció idèntica en
el volum total de demanda d'aigua. La inversió global seria de
94.202 milions de pessetes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.