La Declaració a favor de les Humanitats firmada dilluns per 800
parlamentaris del PP en el Monestir de San Millán de la Cogolla no
comptà, precisament, amb el beneplàcit dels partits nacionalistes.
Pel portaveu del PNB en el Congrés, Iñaki Anasagasti, el text del
PP va «en contra de les llengües cooficials de Catalunya, Euskadi i
Galícia». Anasagasti assegurà que el català, l'euskera i el gallec
es troben en una situació «agònica», i assenyalà que si 800 càrrecs
públics del PP es reuneixen, «és en contra d'alguna cosa, no a
favor, perquè el castellà gaudeix d'una esplèndida salut, ja que
serà segona llengua al Brasil, als Estats Units, avançà, i a Europa
es discuteix el seu estudi».
Pel portaveu penebista, l'acte del PP a San Millán de la Cogolla
és una «desautorizació» a la ministra d'Educació, Pilar del
Castillo, que anuncià encontres amb els consellers de les
autonomies per abordar aquesta matèria, i un element
d'«enfrontament» respecte de les llengües cooficials. «És un
plantejament a la defensiva i contra la perifèria, que fa un flac
servei al castellà fent actes d'aquest tipus que ens recorda
l'època del règim anterior, en la qual s'havien de fer actes
públics d'aquest tipus per enfonsar llengües que tenen tot el dret
a viure», emfatitzà.
El PSOE se sumà a les crítiques i considerà «innecessària» i
«redundant» la Declaració del PP, en reconèixer les mateixes
qüestions que plantejà al Dictamen d'Humanitats i que s'estan
debatent des de fa dos anys.
El Sindicat d'Estudiants (SE) qualificà el manifiest del PP com
un «torn al ranci nacionalisme espanyol». Criticà, a més, que els
populars pretenguin reformar el currículum cap a continguts
ideològics «reaccionaris», basant-se en el dictamen de la Comissió
d'Humanitats de 1998.
Duran demana ensenyament del català a «tot l'Estat
espanyol»
El conseller de Governació i Relacions Institucionals de la
Generalitat de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, assenyalà
ahir que si el PP vol situar en el mateix pla el castellà i la
resta de llengües, «tal com afirma la declaració de San Millán de
la Cogolla», faria falta que als centres de «ensenyament mitjà i
universitari de tot l'Estat espanyol» es promogués el «coneixement»
del català.
Duran instà el PP al fet que «ampliï» el coneixement de les
llengües com el català, que són oficials en una part de l'Estat, al
conjunt del territori com a «millor garantia de pluralitat» i de
coneixement del «patrimoni comú», afegí.
El líder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) afirmà que «si a
Espanya hi ha diverses llengües oficials», el Govern ha de promoure
«el coneixement i reconeixement» de totes amb «naturalitat» per tal
que no siguin vistes com a elements «distorsionadors i
disgregadors». El president del comitè de govern d'UDC es referí
també a la sentència del Jutjat del Contenciós Administratiu número
1 de Tarragona, sobre el reglament d'usos lingüístics de la
Universitat Rovira i Virgili, que «posa de manifest que la llei de
Normalització Lingüística de Catalunya protegeix el castellà».
Duran assegurà que si a Catalunya es protegeix el castellà, «com
ho demostra aquesta sentència», és «lògic» que el català sigui
«protegit no només a Catalunya sinó a la resta de l'Estat»,
afegí.
El líder d'UDC afirmà que no hi ha una sola història d'Espanya
«sinó diverses».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.