La paraula «Espanya» es tendeix a rebutjar en els llibres de text d'història

Aquesta és una de les «tergiversacions» que han descobert en alguns llibres de text els 356 acadèmics que han revisat centenars de manuals amb l'objectiu d'analitzar el que estudien els alumnes de 12 a 16 anys. Aquestes «tergiversacions i llacunes manifestes» són principalment de tipus nacionalista, accentuada sobretot en comunitats amb llengua pròpia com Catalunya, Euskadi i Galícia.

Aquesta és la principal conclusió de la invesrtigació feta per més de 300 acadèmics sobre els plans d'estudi vigents, i que es resumeixen en l'«Informe sobre els texts d'Història en els centres d'ensenyança mitjana», aprovat pel ple de l'Acadèmia el passat 23 de juny, i presentat ahir a Madrid pel seu coordinador i director, Gonzalo Anes.

El director de la RAH subratllà que, encara que l'estudi no pretén obrir la polèmica entre comunitats ni fer comparacions, sí que han observat que on es produeixen majors tergiversacions, «accentuant les interpretacions mítiques dels nacionalismes», és en les ikastoles d'Euskadi, i en les escoles de Galícia i Catalunya.

Així, l'Acadèmia de la Història denuncia que a les ikastoles es dóna una visió «parcial i tendenciosa» del passat, «inspirada en idees nacionalistes afavoridores del racisme i de l'exclusió de llaços comuns».

Quan presentaren ahir l'informe, elaborat en estreta col·laboració amb els més de 350 acadèmics corresponents de les autonomies, Anes assegurà que aquesta institució només pretén donar el seu parer «de manera objectiva i independent» i instà el Ministeri d'Educació i Cultura a adoptar les mesures oportunes per solucionar aquesta situació.