ETA assassina un regidor del Partit Popular d'un tret al cap a Biscaia

Jesús María Pedrosa havia rebutjat escorta perquè «se sentia segur al seu poble»

Un membre de l'Ertzaintza cobreix el cadàver del regidor. | EFE.

TW
0

L'organització armada ETA assassinà a primera hora de l'horabaixa d'ahir a la localitat biscaïna de Durango el regidor del PP Jesús María Pedrosa Urquiza, de 57 anys, d'un tret al cap en ple carrer. Varen ser almenys dos els activistes de la banda armada que participaren directament en l'atemptat. Mentre un s'acostava a l'edil popular per l'esquena i li disparava, l'altre s'acostava en cotxe i el recollia per donar-se a la fuga, segons testimonis dels veïns del lloc.

Els fets es produïren sobre la una i vint del migdia, quan l'edil popular de Durango retornava al seu domicili al barri de San Ignacio. Jesús María Pedrosa havia anat a veure un partit de bàsquet al matí i posteriorment se'n va anar de poteo pels bars que habitualment freqüentava.

Després d'això i seguint el trajecte que realitzava habitualment, retornava al seu domicili, on l'esperava la seva dona i la seva família per dinar. Jesús María Pedrosa no arribà a entrar a ca seva; en la confluència dels carrers Ermodo i Juan Antonio Abásolo se li acostà un jove que, segons fonts de la investigació, anava vestit de fosc, i li disparà un tret al cap.

Pedrosa va caure en terra i morí pràcticament en l'acte, mentre l'assassí, que utilitzà munició de 9 mil·límetres parabèlum, sortí fugint pel carrer Ermodo, fins a introduir-se en un vehicle de color blanc que l'estava esperant amb, almenys, una altra persona al seu interior, probablement un home que també vestia de fosc, segons les fonts de la investigació.

En el moment de l'atemptat, nombrosos vianants es trobaven en la confluència dels carrers Ermodo i Juan Antonio Abásolo, algun dels quals ha assegurat que podien ser tres els terroristes implicats en l'atemptat, i apuntà que un d'ells podia ser una dona.

Jesús María Pedrosa era un dels quatre edils populars de l'Ajuntament de Durango, era regidor des del 1987 i un antic militant del sindicat ELA. Amb els seus altres companys de consistori, Juan José Gaztañazatorre, Juan Agustín Villafranca i Eduardo Barrutia, havia rebut nombroses amenaces de grups radicals i de Gestores proAmnistia, que arribaren a anar fins a la porta de ca seva a entregar-li una carta en la qual l'acusaven de la dispersió dels presos d'ETA i li deien que ell no era innocent.