Comencen a aparèixer discrepàncies en el si de la mesa nacional d'EH.

TW
0

Nou dirigents històrics i càrrecs públics de l'esquerra abertzale de Navarra impulsaran un corrent d'opinió dins del procés Batasuna, de refundació de l'esquerra abertzale, amb la finalitat que «es doti de credibilitat suficient». Entre els seus plantejaments, els impulsors d'aquesta iniciativa advoquen perquè la seva organització estructuri les seves forces i actuï «exclusivament al voltant a l'acció política», segons assenyalaven en un document que ahir publicà el diari Gara.

Els signants del text són Patxi Zabaleta, Iñaki Aldekoa, Sagrario Alemán, José Ramón Amorós, Iosu Gulina, Victorio Lizarraga, Xabier Martínez, Pablo Muñoz i Pedro Romeo. Tots ells consideren «imprescindible» que l'esquerra abertzale es manifesti, influeixi i sigui efectiva en tots els camps del quefer social, ja que, segons diuen, «Euskal Herria precisa d'una esquerra abertzale, políticament funcional i operativa i que sigui capaç d'impulsar, al camp de la política, la iniciativa que té en els camps civil, social i cultural».

Al seu judici, la seva formació no pot pretendre propugnar només solucions a llarg termini, «oblidant el curt, o només desenvolupaments i construccions polítiques relegades a la consecució de qualssevol mínims». «L'esquerra té l'obligació política de mullar-se en cada problema, de tractar d'aportar solucions a cada una de les deficiències que afectin la societat», assenyalen. Des d'aquest punt de vista, insisteixen en el fet que l'esquerra abertzale ha de proclamar «amb tota claredat la primacia de l'acció política, per sobre de tots els altres ressorts d'acció o influència social per espectaculars que semblin».

Sota l'epígraf de «La pau com a obligació i condició de l'esquerra abertzale», els nou subscrivents del text assenyalen que la banda armada ETA «no pot guanyar» la «confrontació que viu el poble basc amb els Estats espanyol i francès». Tampoc no creuen que la banda terrorista hagi de ser «aniquilada policialment, ni deu aspirar a imposar cap sortida concreta, tret de l'exigència de donar la veu al poble».