ETA ha assassinat dos periodistes en tota la seva història de violència

D'altra banda, el 20 d'agost de 1980, els etarres Juan José Legorburu i Mercedes Galdós varen atemptar contra qui va ser director del Diario de Navarra, José Javier Uranga Santesteban. Els terroristes li varen assestar 29 trets a l'aparcament del rotatiu, quan aquest es dirigia a fer feina. Malgrat això, va aconseguir recuperar-se.

Posteriorment, l'entorn radical d'ETA també ha atemptat contra periodistes. Així, el 22 de desembre de 1997, la periodista d'El Mundo Carmen Gurruchaga va patir un atac en ser llançats diversos explosius contra el seu domicili a Euskadi.

El 5 d'octubre de 1998, pocs dies després de la declaració de treva d'ETA, un artefacte incendiari va ser llançat contra el domicili del periodista basc Gorka Landaburu a la localitat guipuscoana de Zarautz sense que es produïssin víctimes.

Un any després, el 27 de setembre de 1999, un artefacte artesanal va explotar en el domicili de Mikel Muez, corresponsal a Navarra del diari El País, sense causar danys personals.

Després de l'anunci de la ruptura de la treva, el 28 de novembre passat, els atacs contra professionals de la informació es varen intensificar, tant per part d'ETA com de l'anomenada kale borroka. D'aquesta manera, el domicili de l'assassinat López de la Calle fou atacat el 27 de febrer passat amb còctels molotov i el 21 de març un artefacte artesanal va fer explosió sense causar víctimes a la casa dels pares de Pedro Briongos, redactor en cap del diari El Correo a Bilbao.

La banda terrorista va intentar atemptar enguany, després dels assassinats del tinent coronel Pedro Antonio Blanco i del dirigent socialista Fernando Buesa i el seu escorta, contra dos periodistes. El 27 de març passat, la Policia va desactivar una capsa de cigars-bomba enviada al periodista Carlos Herrera a la redacció de RNE a Sevilla. Un mes després, el 25 d'abril, el subdirector del diari La Razón, Jesús María Zuloaga, especialista en temes de terrorisme, rebia un llibre-bomba a la seu del rotatiu, que va ser desactivat per les Forces de Seguretat. La banda terrorista ETA s'ha dirigit específicament als professionals de la informació en diferents comunicats. Durant el període de treva, en el seu quart comunicat "conegut el 2 de febrer de 1999" es deia que alguns periodistes i mitjans de comunicació «espanyols i espanyolistes» actuaven com a «instruments de guerra per perpetuar la repressió en lloc d'actuar amb la maduresa i seriositat» que requeria el moment. Així, advertia que «Euskal Herria no oblidarà aquests noms».