ETA assegura que Aznar va acceptar per escrit continuar les negociacions

En l'esmentada reunió, segons la banda terrorista, es va fer arribar als emissaris del Govern el text de l'Alternativa Democràtica i els varen demanar garanties que l'Estat respectaria el procés polític d'Euskal Herria, mentre que Madrid va afirmar que no podien «reconèixer el dret d'autodeterminació dels habitants d'un determinat lloc». Sempre segons ETA, també es va acordar mantenir un segon retrobament i que fos l'organització qui en fes pública la celebració, que confirmaria l'Executiu d'Aznar.

No obstant això, ETA acusa el Govern espanyol de no complir «ni tan sols les poques coses que s'havien acordat», ja que filtrà a la premsa la celebració de la reunió i alguns dels seus detalls, com la identitat de l'intermediari, el llavors bisbe de Zamora i actual de Guipúscoa, Juan María Uriarte.

Per la banda terrorista "afegeix Gara", el Govern va fer un ús «electoral i intoxicatiu» del retrobament entre els dos interlocutors designats per ETA i els tres representants de l'Estat, per la qual cosa l'organització va decidir suspendre el procés i la segona reunió prevista i va considerar sabotejat el canal de comunicació.

En opinió del portaveu del Grup Popular, Jaime Ignacio del Burgo, els documents d'ETA demostren que Aznar no va acceptar el xantatge dels terroristes, a pesar de l'obstinació de la banda d'intentar arrancar un compromís polític. A més a més, va rebutjar les crítiques de la banda en les quals retreuen a Aznar que no complís amb cap dels compromisos o que filtràs el nom de l'intermediari. Pel portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Luis Martínez Noval, els documents d'ETA desautoritzen el lehendakari, ja que, o coneixia el plantejament de la banda o mentia.