La confrontació política eclipsa el vintè aniversari del Parlament basc

El lehendakari demana que no s'utilitzi el marc legal com a «dic de contenció»

TW
0

El rebuig de la violència a Euskadi ocupà la major part de les intervencions de l'acte institucional que celebrà el Parlament basc amb motiu del seu vintè aniversari i pel qual desfilaren els quatre presidents que han ocupat la Cambra basca. El lehendakari Juan José Ibarretxe aprofità la sessió per insistir que tant l'Estatut d'Autonomia com totes les normes, no són «immutables», per la qual cosa rebutjà que s'utilitzin com «estratègia immobilista de punt final, com parapet o dic de contenció» de la voluntat de la societat basca. El Partit Popular i Izquierda Unida coincidiren a criticar els «discursos partidistes» dels cinc oradors.

El president del Parlament basc, Juan María Atutxa, obrí els discursos del vintè aniversari de la Cambra amb el reconeixement especial per als dos parlamentaris que varen ser assassinats per ETA, Fernando Buesa (PSE) i Gregorio Ordóñez (PP) i per qui ho va ser pel GAL, Santiago Brouard (HB).

Després passà a defensar les normes emanades del Legislatiu, que, al llarg de debats «brillants, crispats, jocosos, broncs, enrevessats, tècnics, abstractes, concrets, desordenats i cartesians», han ajudat a regular la convivència a Euskadi. Per això, assenyalà que els vint anys «han merescut la pena».

En aquest context, Atutxa assenyalà que en el moment actual, en el qual sembla que es retrocedeix cap a escenaris que es creien superats, aquesta institució té «més sentit que mai», com «lloc d'encontre» i «motor de concòrdia», per donar resposta a la demanda social de diàleg.

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, de la seva banda, qualificà la Cambra de «representació màxima de la cultura, de la llibertat i de la democràcia», i afegí que aquestes varen ser «el referent vital i polític» de Fernando Buesa.

Així mateix, aprofità l'acte de commemoració del naixement del Parlament basc, per demanar que es deixi d'«utilitzar» l'actual marc politicojurídic com a «dic de contenció» de la voluntat de la societat basca. Reivindicà el paper de la Institució i de les normes derivades d'aquesta, encara que deixà clar que les normes «no són marcs tancats en si mateixos», ni han de ser «sacralitzades», ni, segons ell, són «immutables».