El cas Lasa-Zabala, vist per a sentència després de tres mesos i mig de judici

El general Galindo diu als seus homes que al final «arribarà la primavera de veritat»

La primera sessió del judici va ser protagonitzada per Felipe Bayo, que hi comparegué sedat.

AgènciesPalma31/03/00 0:00

El judici que se segueix en l'Audiència Nacional pel segrest, tortures i assassinat dels presumptes etarres José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala quedà ahir vist per a sentència després de 53 sessions celebrades durant tres mesos i mig, les declaracions de més de cent testimonis i perits i dues setmanes d'exposició d'informes de les parts. El general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo aprofità la seva darrera per dir als seus homes que ja vindrà la «primavera de la veritat. Del seu costat, l'exsecretari d'Estat d'Interior, Rafael Vera, denuncià el «demolidor» judici paral·lel que han patit els acusats i assegurà que la pàgina de la «guerra bruta» ja la passà el Govern socialista el 1986.

El general no volgué usar la seva última paraula per defensar-se, sinó que demanà i desitjà la llibertat per Dorado i Bayo, a la presó des de fa gairebé quatre anys. «Els dos homes que més han sofert estan aquí asseguts davant meu. Han lluitat com cavallers, com lleons, els han arrabassat la societat a la qual tenen dret a pertànyer», expressà. Lamentà, després de reiterar la innocència de tots els acusats, que «algunes plomes, més fortes que l'espasa» ja els han acusat, jutjat i condemnat. Tanmateix, després de confessar que no és poeta ni mai ho serà, mostrà el seu convenciment que «per moltes roses que es tallin, finalment vindrà la primavera de la veritat».

Per la seva part, també va fer ús del seu dret a l'última paraula l'exsecretari d'Estat per a la Seguretat Rafael Vera, per qui el fiscal sol·licita 4 anys de presó com a encobridor dels crims de Lasa i Zabala. Vera denuncià que en aquests cinc anys que durà el cas, els que han viscut una «guerra bruta» han estat els acusats, perquè, segons reiterà, en resposta al fiscal, «la pàgina de l'altra guerra bruta» ja la va passar el Govern socialista el 1986.