Els firmants de la Declaració de Barcelona no faran un front antiPP si no es veuen agredits

Arzalluz i Beiras foren crítics amb els populars pel perill que exerceixin la majoria de manera «totalitària»

TW
0

CDC, UDC, PNB i BNG no formaran «un front comú» contra el PP i s'han donat llibertat per negociar amb els populars, tal com ahir començà a fer CiU, tot i que mantenen les seves reivindicacions i respondran «com un sol home» si se senten agredits per decisions que afecten aspectes essencials per als nacionalistes.

La sisena reunió de la cúpula dels partits firmants de la Declaració de Barcelona, integrada per Pere Esteve (CDC), Josep Antoni Duran Lleida (UDC), Xabier Arzalluz (PNB) i Xosé Manuel Beiras (BNG), ha posat en evidència que no mantenen criteris comuns sobre la línia política que desenvoluparan davant la nova situació marcada per la majoria absoluta del PP.

L'únic acord de la reunió d'ahir va ser reunir el pròxim mes d'abril a Madrid els cinquanta parlamentaris de què disposen els quatre partits en el Congrés, el Senat i el Parlament Europeu per demostrar la seva «força» després dels resultats electorals del passat 12 de març, que consideren «positius» perquè bascs i gallecs han crescut i CiU ha mantingut el seu percentatge de vots.

Xabier Arzalluz, del PNB, i Xosé Manuel Beiras, del BNG, manifestaren una actitud molt més crítica cap als populars i el perill que exerceixin la seva majoria de manera «totalitària», mentre que els seus socis catalans Pere Esteve, de CDC, i Josep Antoni Duran Lleida, d'UDC, defensen la seva política de diàleg amb el PP.

En aquest sentit, el dirigent basc destacà que José María Aznar formarà un Govern amb majoria i «amb vocació de majoria absoluta», i ha ressaltat que l'afirmació del president del Govern en funcions que Espanya és una nació obre «un conflicte directe» amb partits que defensen que només Euskadi, Catalunya o Galícia són una nació, i Espanya, un Estat plurinacional. Beiras, per la seva banda, insistí en el temor que la majoria del PP sigui «una majoria totalitària» enfront de la qual la Declaració de Barcelona representa «una garantia per als drets nacionals, democràtics i socials» del conjunt de la ciutadania.