Arzalluz afirma que el PNB no imposarà ni independència ni Constitució

Recorda que la Constitució no fou ratificada per dos terços dels bascs

E.P.Bilbao17/01/00 0:00

El reelegit president del PNB, Xabier Arzalluz, per unanimitat de la III Assemblea General, que aquest cap de setmana es desenvolupà al Palau Euskalduna de Bilbao, digué ahir que, contra els qui «imposen la Constitució», la seva formació «mai no imposarà res a ningú, ni Constitució, ni independència». «Nosaltres feim propostes, com estam fent, i en la mesura en què la majoria ho vulgui es farà això, però no perquè ho diguem nosaltres», assegurà.

Després de la seva proclamació com a president reelegit de l'EBB del PNB, Arzalluz, en el seu discurs, parlà del «tancament» del Govern actual davant el problema basc, que definí com a «major que en temps de la UCD o del PSOE mateix». I va fer menció específica de les afirmacions realitzades pel president Aznar entorn de la Constitució i de l'Estatut «com a límit de qualsevol diàleg, de qualsevol sortida, de qualsevol negociació».

«Bé —comentà—, és la nova Bíblia, pel que es veu, l'únic que ofereix legalitat, estabilitat i seguretat, i fora d'aquesta Bíblia no hi ha més que neguit, inquietud, conflicte i mort», afegí. Aquest plantejament demostra, per Arzalluz, «l'absoluta rigidesa, la perillosa rigidesa del senyor Aznar», perquè, segons la seva argumentació, la Constitució és reformable en si mateixa «i el menys que pot demanar és qui la vol reformar i qui no».

Recordà com la Constitució ha estat reformada fa poc en l'apartat referit al vot dels comunitaris estrangers no espanyols en les eleccions municipals, i augurà altres reformes que s'aniran duent a terme a mesura que avanci la Unió Europea i vagin sorgint noves institucions. «La Constitució espanyola, i l'alemanya, i la francesa i la italiana seran reformades —vaticinà—, per la qual cosa no sé per què surten amb la Constitució d'aquesta manera, llançant-nos-la a sobre, com una llosa».

Negà que en la redacció de la Carta Magna hi hagués hagut consens i recordà que en el referèndum a Euskadi i a Navarra només un terç del cens hi votà a favor. «Per la qual cosa dos terços en quedaren al marge, per una raó o una altra, amb el no o amb l'abstenció, i això és una cosa que no trobareu en cap altre territori de l'Estat», conclogué.