La detenció de «Kepatxo» culmina un any d'absència d'atemptats d'ETA

Així i tot, després de la captura, uns encaputxats feriren un guàrdia civil

Pedro María Leguina Aurre.

EfeMadrid02/01/00 0:00

La detenció divendres a París en un control rutinari d'aeroports del presumpte etarra Pedro María Leguina Aurre, conegut com «Txiki» o «Kepatxo», a qui li imputen la participació en 14 assassinats, segons indicaren fonts de la lluita antiterrorista divendres, ha culminat un any d'exits policíacs i d'intensa col·laboració entre els estats espanyols i francès en la lluita contra ETA i el seu entorn que, a més, ha estat el primer en què aquesta organització no ha comès cap atemptat mortal des del 1971. El darrer assassinat, comès per la banda terrorista ETA, fou el del regidor d'Errenteria (Guipúscoa) Manuel Zamarreño, del Partit Popular, qui morí a causa d'un atemptat amb explosiu el 25 de juny del 1998. Tres mesos després, el setembre del mateix any, ETA anuncià una treva indefinida, que donà per conclosa el passat novembre després que la banda interrompés les negociacions que mantenia amb el Govern.

Durant els últims trenta anys la major xifra de morts per terrorisme correspongué a 1980, amb un total de 123 víctimes, 96 de les quals foren causades per ETA, 20 pel GRAPO, 5 per l'extrema dreta, 1 pel FRAP i un altre pel grup palestí Al-Fatah, segons dades del Ministeri de l'Interior. En el decenni dels 90 el terrorisme matà 163 persones, de les quals 161 foren assassinades per ETA i 2 pel GRAPO.

La xifra de víctimes mortals evolucionà del següent mode: 25 el 1990 (entre ells els dos causats pel GRAPO); 45 el 1991; 26 el 1992; 14 el 1993; 12 el 1994; 15 el 1995; 5 el 1996; 13 el 1997; 6 el 1998, i cap el 1999.

Del total de víctimes en el decenni, 71 foren civils (entre ells 6 nins), 29 policies nacionals, 28 militars, 23 guàrdies civils, 4 policies municipals i 4 «ertzaines» (agents de la policia autònoma basca).