TW
0

L'exguàrdia civil d'Intxaurrondo Felipe Bayo conclogué ahir la seva declaració en el judici pel «cas Lasa-Zabala» defensant la teoria de l'exministre Barrionuevo i queixant-se que les «aigües del mar Roig» no s'obren per als «febles que no tenen mitjans econòmics». Bayo respongué amb aquestes paraules quan el president del Tribunal li va preguntar si mantenia, tal com va fer en el seu escrit, que la Justícia és «del pitjor que hi ha al país». L'exagent repetí en sis ocasions que tots eren innocents i demanà perdó als seus companys per haver-los acusat, quelcom que va fer «pel bé de la meva família i no pel meu propi».

Bayo, després de defensar la innocència d'ell i els seus companys, sobretot la de Dorado, dient que no hi ha en el sumari ni un indici racional que els impliqui, manifestà que «necessàriament» havia de referir-se a la situació d'«un polític concret», el qual, segons lamentà, no pot ser «estigmatitzat per la Justícia» i per qui s'«obren les aigües del Mar Roig per encreuament», mentre que «nosaltres els febles, que no tenim mitjans econòmics hem d'estar a la presó». Sense citar-lo, es referia a l'expresident del Govern Felipe González.

Barrionuevo encunyà aquesta expressió bíblica, lamentant que les Aigües del Mar Roig s'obrien perquè passés «Moisès i no per la resta del poble jueu». L'exministre aclarí que Moisès era Felipe González i que ell se sentia com el poble jueu.

Bayo, per qui el fiscal demana 90 anys de presó, dedicà tota la sessió a desdir-se de totes les seves declaracions davant del jutge Gómez de Liaño i arribà, fins i tot, a afirmar que la cinta gravada a la presó d'Alcalá-Meco a l'abril de 1997, en la qual es recull una conversa entre ell mateix, Dorado, Vaquero i l'exgovernador Goñi Tirapu, era una «manipulació» seva, realitzada amb un ordinador.

També va dir que mai no havia estat al Palau de la Cumbre, i que l'única vegada que el va visitar va ser amb la comissió judicial. Segons Bayo, coneixia les dependències per la premsa, a més manifestà que era «molt aficionat a l'Art i a l'Arquitectura», raó per la qual «va deduir» com era el Palau de la Cumbre abans de ser rehabilitat, és a dir, en l'època que van ser interrogats allà Lasa i Zabala.