L'ambient de reforma marca el vintè aniversari de l'Estatut català

Tots els grups parlamentaris, menys el PP, advoquen per una relectura del text

TW
0

El Parlament de Catalunya es va reunir despús-ahir al migdia per celebrar un acte institucional en commemoració dels 20 anys de l'estat d'Autonomia, aprovat en referèndum el 25 d'octubre de 1979. Tots els grups destacaren l'avanç en l'autogovern que ha suposat el text autonòmic, tots recordaren les retallades que va patir i la necessitat d'adequar-lo als nous temps. El PP va ser l'únic partit no favorable a qualsevol reforma.

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va valorar positivament els 20 anys de vigència de l'anomenat Estatut de Sau, perquè ha dotat Catalunya d'un «marc propi». Utilitzant paraules de l'actual president del Parlament, Joan Rigol, Pujol destacà que «les lleis són la garantia del dret i les llibertats», i afegí que el text estatutari del Principat «s'emmarca en el poble».

D'aquesta manera, el cap de l'Executiu català va enumerar alguns dels reptes que hauria d'incloure la seva relectura, com el creixement econòmic, la competitivitat mundial o el manteniment de la identitat i la convivència. «Catalunya no pot pactar amb la mediocritat», va afegir Pujol per recordar als oients la fragmentació que pateix arreu d'Europa el concepte de sobirania i que «els estats ja no són intocables».

El líder de l'oposició i del PSC, Pasqual Maragall, es mostrà en la línia dels darrers dies després de la presentació de la Carta Autonòmica, un document per adherir a l'Estatut i que n'implicaria una revisió. Així, per l'exbatle de Barcelona, el Principat ha d'encarar els nous decuments signats dins la Unió Europea "basats en el principi de subsidiaritat" sense tocar els punts bàsics de l'Estatut, però sí afavorint-ne la nova lectura i addició.

Els tons més pessimistes es varen sentir des d'ERC i IC-V. Rafel Ribó, president d'Iniciativa, va demanar que es faci «front als anacronismes del text estatutari, com els de l'article 6 en què es defineix qui és català, quan avui molta gent no té garantits els drets humans». Ribó manifesta que «ens miram massa el melic, quan la reforma depèn de la voluntat política».