González diu que se sent «un pepot al teatre de titelles» anomenat Estat de Dret

«No pens fer cap declaració. No estic declaratiu», anuncià l'expresident als periodistes que volien conèixer la seva opinió sobre l'acte del jutge Baltasar Garzón demanant al Suprem sobre la seva possible implicació en el cas Oñaederra, així com la decisió dels tretze magistrats de l'alt tribunal rebutjant aquesta possibilitat. En aquest aspecte, González manifestà que «encara que no conec ni la primera ni la segona de les resolucions».

Durant la presentació del llibre El resplandor de la madera del mexicà Héctor Aguilar Camín, deixà caure una al·lusió a la polèmica de les darreres decisions judicials manifestant que diu que se sent com «un pepot mogut per uns fils que desconeix en un teatre de titelles, en allò que es diu Estat de Dret».

Després seleccionà un paràgraf de la novel·la com si tractàs d'establir un paral·lelisme amb la cosa que ocorre a Espanya entre la Justícia, la política i els mitjans de comunicació: «Sortí primer l'ordre judicial contra Arsenio Serrano establint la congelació precautòria dels dipòsits que la seva empresa de televisió per cable havia rebut dels seus subscriptors. Al dia següent, l'atzar fiscal llançà sobre la corporació de Serrano una auditoria general. Quatre tribunals donaren entrada aquests mateixos dies a vells al·legats de competidors de Serrano impugnant la legalitat de les seves concessions radiofòniques. La premsa començà a funcionar. Diferents columnistes es feren ressò d'aquests fets i el diari de l'antic rival de Serrano, aquell general revolucionari que l'havia ficat en la presó, publicà el reportatge que posava junts els fils solts». Després de la lectura Felipe González explicà que no estava parlant de res que passàs a Espanya. «Està en la novel·la», puntualitzà.