Argentaria i BBV es fusionen per crear una nova entitat amb caràcter expansiu

La UE diu que l'operació no serà efectiva si en set dies no n'és informada formalment

TW
0

Després de diversos mesos de rumors, el Banco Bilbao Vizcaya (BBV) i Argentaria anunciaren ahir la seva fusió, que serà efectiva a partir de l'1 de gener del 2000 i tindrà un caràcter «expansiu» i no «defensiu». L'entitat que sortirà d'aquesta unió, la denominació de la qual serà BBVA, sumarà uns actius totals de 37'6 bilions de pessetes i la seva presidència serà compartida entre el president d'Argentaria, Francisco González, i el del BBV, Emilio Ybarra, si bé aquest últim deixarà el càrrec en el 2002 "en fer l'edat estatutària", amb la qual cosa González quedarà com a president únic del nou banc.

Segons assenyalà el president del BBV, Emilio Ybarra, la fusió entre els dos bancs és «el final d'una crònica llargament anunciada» i es deu en gran part a «la profunda sintonia personal i professional» entre els dos presidents de les entitats que ara s'uneixen.

Pel que fa a la seva retirada de la presidència de l'entitat, Emilio Ybarra qualificà la decisió de «sàbia», la qual «permet la renovació generacional i da seguretat en el difícil tema de la sucessió». Al seu parer, «saber retirar-se a temps és la darrera i potser més difícil responsabilitat d'un directiu».

Per la seva part, Francisco González assegurà que la fusió entre BBV i Argentaria «no es planteja, ni s'ha plantejat en cap moment, com a un fi en si mateix», sinó que és «una passa per assolir objectius molt més ambiciosos». Amb ella, a més, «no es tracta de crear un banc gran, sinó un gran banc».

D'altra banda, la Comissió Europea recorda al Banco Bilbao Vizcaya (BBV) i Argentaria que «hauran de notificar» davant els serveis de la Competència la fusió si se superen els llindars fixats pel reglament de concentracions de la UE i si amb l'operació tenen més d'una tercera part del seu volum de negocis fora de l'Estat espanyol.

En fonts de l'Executiu s'apunta que «no hi ha hagut contactes previs» amb els serveis de Mario Monti i recorden que «el que crea l'obligació de notificar no és l'anunci públic sinó la firma dels acords rellevants».