El general Augusto Pinochet liderà la dictadura més llarga patida per Xile

L'exdictador presumia que «ni una fulla es mou sense que jo ho sàpiga»

TW
0

El general Augusto Pinochet, de 83 anys, l'extradició del qual va ser autoritzada divendres per la Justícia britànica, va ser el cap del règim autoritari més llarg de la història de Xile. Després de la tornada al poder d'un govern civil, el 1990, Pinochet es mantingué en el seu càrrec de comandant en cap de l'Exèrcit fins març de 1998. «A Xile, ni una fulla es mou sense que jo ho sàpiga», és una de les frases més cèlebres pronunciades per Augusto Pinochet, cap de l'Estat xilè de 1973 a 1990, en els temps en què exercia el poder amb mà de ferro. El general va prendre el poder el 11 de setembre de 1973 mitjançant un sangnant cop d'Estat contra el president socialista Salvador Allende, que morí en el Palau de La Moneda bombardejat. Amb el suport de les forces armades i de la policia militaritzada de Carabiners, Pinochet imposà als 14 milions de xilens un règim dictatorial durant quasi 17 anys.

Així, instaurà per la força una «democràcia protegida» del «perill comunista» que significà l'execució de milers d'opositors i de representants sindicals al començament del seu règim, i després la presó dels dirigents d'esquerres, l'exili d'un milió de xilens i la repressió brutal de manifestacions en què centenars de persones moriren a partir de maig de 1983.

«Deix créixer la mala herba, i quan està gran, la tall des de les arrels», advertí Pinochet quan els moviments polítics es varen permetre sortir de la clandestinitat, abonant-se en la Constitució autoritària que promulgà el març de 1981.

Pinochet, aïllat de la comunitat internacional, el 7 de setembre de 1986, sortí il·lès d'un atemptat de la guerrilla esquerrana del Front Patriòtic Manuel Rodríguez (FPMR). El cas Letelier deteriorà les seves relacions amb els Estats Units quan queda demostrat que els més alts responsables de la DINA, la policia política del règim militar, estaven implicats en l'assassinat a Washington de l'exministre socialista d'Afers Exteriors Orlando Letelier, el 21 de setembre de 1976.

Catòlic, apostòlic i romà, Pinochet va mantenir tenses relacions amb l'Església catòlica, però el papa Joan Pau II li va fa l'honor de visitar-lo l'abril de 1987, aportant la intervenció del Vaticà amb el conflicte centenari del canal de Beagle, per evitar una guerra amb Agentina.